Urgències

Un relat de: teresa serramià i samsó

Formiguejant l'indret que acull el meu perquè,
la paraula, el paràgraf, el llibre, els ulls, la ment,
m'assec a taula, internet de mi mateixa,
cercant a cremadent talls i ferida
endins del cor del text del pensament
on esdevinc rebel, batec, by-pass, arítmia,
xoc, marcapassos

d'una recerca inútil.


Comentaris

  • Així ens sentim[Ofensiu]
    gypsy | 25-11-2006 | Valoració: 10

    "recerca inútil" i buida, farcida de mots acurats cercant belleses inabastables als nostres ulls dispersos.

    Molt bon poema, Teresa!

    gypsy

  • Magnífiques...[Ofensiu]
    rnbonet | 19-11-2006 | Valoració: 10

    ...figures, companya. I un munt de substantius colocats entrellaçant-se, tocant-se, malgrat les comes. Un poema per llegir en veu alta, per recitar, per retrobar els sons de bell nou, al marge del llenguatge escrit.
    PS. Sí que en va agradar l'anterior comentat. El que no m'agrada són les fonts que no ragen.
    (Si un escrit no em satisfà, ho dic; si em deixa indiferent, el deixe passar; si m'impressiona, el comente).
    Salut i rebolica!

  • Quí som, d'on venim, on anem?[Ofensiu]
    F. Arnau | 18-11-2006 | Valoració: 10

    Ja fa temps volia comentar algun dels teus magnífics poemes. M'he decidit per aquest, sobretot perquè sóc el primer. Descrius en un espai tan curt, algo tan trascendent com el que sempre ens estem qüestionant.
    La resposta del teu poema és la més adient: No ho sabem.

    Salut i sort!
    Francesc Arnau i Chinchilla

Valoració mitja: 10