Una vida de mentida

Que he fet malament?
Per que no puc ser feliç?
Per que soc jo la que ha de plorar cada nit?
La vida no està feta per a mi.

Pot ser m'ho mereixo,
no se per que,
però pot ser no soc feliç,
perque no mereixo ser-ho.

pot ser és el que hem toca,
estar escriguent allò que penso,
mullant amb llàgrimes el teclat,
llàgrimes que no tenen sentit.

Al igual que la meva vida,
sense sentit,
trista i apagada,
una vida de mentida.

Amb somriures fingits,
amb sentiments amagats,
Un munt de coses falses,
al cap i a la fi,
m'en adone de que l'unic que tinc verdader,
son els amigs,
i els sentiments per els que plore.

Que si els amigs hem faiaren,
sols hem quedaria aquesta llàgrima,
que ara s'esgoleix
entre la "n" i la "m" del meu teclat.