Una tarda per no oblidar

Un relat de: sensecor

El vaig conèixer fa tres mesos, un sentiment que feia que el meu cor s'accelerés cada cop que el veia, un sentiment que poc a poc va anar creixent.
Va estar a punt de passar algo, però em vas rebutjar. Avui as estat tu qui ma buscat, qui s'ha estat a sobre, qui em mirava dolçament. Jo no e pogut resistir els teus encants i t'he fet un petó.
He sentit aquets llavis prop meu, algo que només passava als meus somnis i quan et volia fer el petó sempre t'allunyaves.
A sigut molt especial, desprès no he pogut evitar seguir fen-te petons un rere l'altre i desprès m'he adonat del que estava fent i e parat.
Te demanat perdó, perdó per haver-te robat aquets petons. Si tingues l'oportunitat de tornar-te a besar ho faria sense pensar.
Tu m'has dit que no t'havia de demanar perdó per res i desprès mas fet un peto. M'he sentit tan feliç, la meva ànima plorava d'alegria.

En fi a sigut una tarda per no oblidar, però ara m'he de rallar perquè exactament no se que vols amb mi.


Comentaris

  • SomriureXsobreviure | 22-10-2006

    A la teva biografia dius que no et talles gens a l'hora de dir les coses, dons si em vols fer cas, no et rallis simplament queda amb aquesta persona i li demanes què vol; és així, simple encara que ara no t'ho sembli.

    La resposta et pot fer mal, però pensa que també pot fer que d'alguna manera estiguis millor ^^
    Perquè a les coses dolentes sempre n'hi ha almenys una de bona; i a totes les coses bones sempre n'hi ha alguna de no tan bona.

    Fes cas al cor i no al cap. El cap només fa enredar-te i rellar-te; no val la pena.
    ÉS millor fer cas del cor, ell sempre diu el què realment vols tu.

    Cuida't, i deixa'm dir-te que el teu pseudònim no és el més adecuat per algú que escriu com tu.

l´Autor

Foto de perfil de sensecor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

191901 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.