Una russa rossa

El meu avi se l'estava pelant mentre tots estàvem al porxo, prenent la fresca. Pensava en la Irina. En la seva pell blanca. En els seus cabells rossos. Pensava en el seu rostre jove. Feia un moment l'havia baixat en cotxe fins a la parada de bus, al poble. Li havia fet un petó, a la galta. Sempre n'hi feia. Ell es quedava parat. Grasias, señor Pepito. De nada mujer. Se la pelava amb els ulls clucs, i s'imaginava jove, xuclant-li els pits, i entaforant-li els dits en una xona rosada i tendre. I es va córrer. Feia tant de temps que no feia res amb la Rosa. Ella no li agradava fer-ho. Li feia fàstic. Va tornar a l'habitació on feia veure que mirava la tele, que havia deixat oberta. De sobte, va entrar la meva àvia. Què tal la pel.lícula? Ja l'hauràs vista mil cops, sempre estàs fotut davant el televisor. Sí, Rosa. Me n'entorno a fora, a que em toqui l'aire. La Irina era una noia russa que venia un cop a la setmana a netejar la casa. Qué bien arreglada vas siempre Irina, sinó parece que vayas a limpiar casas? No sé com ho feia, la meva àvia, però tenia molta facilitat en rebaixar la gent, crec que era involuntari, o així preferia pensar-ho. Grasias, señora Rosa. Me gusta cuidarme. La Irina anava a netejar la casa de les veïnes, després que la Rosa comentés a tot el veinat les exel.lències de la nova adquisició. A vegades, al vespre, es reunien i parlaven d'ella com si fos un animaló de companyia. Que chica tan guapa, y tiene estudios y todo. La meva àvia, quan parlava en castellà sempre fotia catalanades. Ni que lo diga señora Rosa, es muy educada. Antes tenía una sudamericana que no sabía ni escribir. Me da una pena, no tiene padres, se murieron durante la guerra. Siempre me dice que nosotros somos para ella sus padres en España, ya que no tiene a nadie, aquí. I mentre la meva àvia xerrava amb les veïnes sobre la Irina, el meu avi, es tornava a tancar al lavabo, deixant la tele oberta.