UNA NECTARINA (conte en dues parts)

Introducció
La unió d’un pruner i un presseguer va produir la seva filla: una nectarina.
Part 1: ACCEPTACIÓ
-Oi, que se sembla més a mi? Té una pèl llisa, com jo... –va dir el pruner.
-És només per l’exterior, però pel seu interior... la massa i el cor, tot és la copia meva! – va respondre el presseguer.
Part 2: NO ACCEPTACIÓ
-És tota la copia teva, no se sembla gens a mi! Té una pèl llisa, com tu! –va dir el presseguer.
-És només sembla, però realment, tot el seu interior i caràcter és teu! –va respondre el pruner.
Conclusió
Si, se semblava a un i a l’altre... però ja era una cosa diferent... és que ja era una nectarina.
A quina cultura se sembla més una persona, la que va viure molts anys en diferents llocs? Potser, a l’una i a l’altre, ... o ... ja ni a l’una i ni a l’altre, sent la combinació de totes dues, donava un fruit diferent...
I quan volem acceptar, solem buscar les similituds; i si rebutjar, ens fixem sobre les diferències...


L.L.