Una mà

i menys acomplexada per el teu domini del llenguatge.
Poema senzill i bonic, on expresses uns sentiments coneguts i reconeixivles , ben expressats.
Anna

... i per això em deixo caure pel teu primer escrit. En aquest poema es veu encara una certa immaduresa, amb algun error (com "engoixa", que és "angoixa").

Malgrat tot, deixes entreveure la teva vena poètica, les ganes de plasmar en paraules, tots els sentiments que duus a dins i que busquen escapatòria.

Felicitats! Sobretot per haver progressat de la manera que ho has fet...

llamp!


Centellejant!

Tafanejant pels racons mes amagats de la teva poesia, he trobat aquesta joia de poema.
Felicitats, si es que encara ets en aquest mon de fracassos futbolistics i mentides politiqueres.

pere de...jo que se...

un fantàstic poema....

Un petit menyspreu allarga el temps més curt !
Una eternitat de tota la bondad retrobada,
passa de pressa i mai s'acaba!

Una guerra maleïda ens va portar a tu i a mi i a molts d'altres. Tots els fills de la guerra... fins a on podrem estimar i portar la pau?
Agraeixo el teu comentari Núria.