Una gerreta Romana a la fira de les drassanes

Una gerreta de vidre romana, la més maca que he vist mai. Estàvem venent a les Drassanes i el Jordi hem va dir: "mira vés a l'estand de l'arqueologia i veurà una gerreta molt maca! entre totes n'hi ha una que m'encanta. Vés a veure si coincidim".

Es clar que vam coincidir! Era preciosa i la vam comprar. Tot just vàrem arribar a l'estand ens la vam mirar molt il.lusionats. Mira que es maca! Anavem dient, té una forma elegantissima! Oh i el color del vidre és preciós, ah, i no té ni un pèl, bé semblava que era el súmum de la bona linia i la perfecció. Jo ja feia volar entre mi la imaginació i la veia lluint a casa d'algun romà poderós, con en Petro o algo així. I pensava també a casa on la posaria perque tothom la veies.


Amb tot això l'anava a guardar a l'armari quan en Jordi em va dir posala a la vitrina dona que aixi la podran mirar i jo vaig pensar: També té raó i allí la vàrem posar, tot dient Jordi i si ara ens la volen comprar, no dona això rai, en demanem un preu car i no l'agafaran no tinguis por.


Va passar molt poca estona que van passar dues persones interessades i jo vaig dir Jordi ja estan aqui. El meu home va deixar anar una que encara que m'enrecordo m'enfado ara, casi plorant li vaig dir, jo no el vull atendre fes-ho tu. Va dona, no siguis així hem va dir, els hi demanem quatre vegades mes que lo que ha costat i no la compren.


Com que es veu que van adonar-se de la situació ni la van regatejar i van dir que anava a la col.lecció més important d'arqueologia d'Europa. Que deia aquella gent. Quant en Jordi hem va portar els diners li vaig dir que no els volia, que jo el que volia era la gerreta i res més, estava molt enfadada i encara ho estic una mica ara. Mai més hem mirat cap vidre romà.


Maria Pilar (Valeria)