Una Festa de somni

Un relat de: Joan Gasset Vilaplana
UNA FESTA DE SOMNI

La festa, l’organitzava, l’Associació, “Single” “Ells amics del divorci”, avançant-se als carnavals tradicionals un parell de dies. Per ser soci d’aquell club no calia estar divorciat o divorciada, ara, era preceptiu anar-hi sol, o sola, en tot cas, els matrimonis podien assistir-hi per separat, i sense identificar-se, com casats.
La presidenta de l’Associació, una de les poques dones conegudes, per l’escàndol que va representar el seu divorci, amb el banquer, (la premsa del cor els programes homòlegs Havien informat degudament) Anava disfressada de senyora Danvers, l’ama de claus del senyor De Winters.
Ell, va mostrar la invitació al porter, que anava vestit com els servents del segle representat, per la festa, i aquest després de llegir el nom, i mirar-lo, li va dir.
-- Senyor “Qui sigui”, en aquestes festes el primer que fa un cavaller és anar a saludar a la amfitriona, en aquest cas la senyora Danvers.
No calia preguntar qui era. La senyora Danvers dominava la situació, en mig de les converses, anant d’un grup a l’altre. Els convidats anaven arribant, i després de saludar-la, i rebre en certa manera el seu vist i plau a la disfressa, després se’n anaven cap al bufet de canapès, pastels i delícies dolces i salades, i al bar on els cambrers els proveïen de begudes.
Ell, anava disfressat de pianista, o de poeta, com li va dir l’encarregat de llogar-li, quant se’l va emprovar, mirant-lo atentament. .
-- Vostè sap tocar el piano – li va preguntar.
-- No. Ni idea –va respondre ell.
-- Dons facis passar per poeta !! . Algun verset si que sabrà. Oi?.
Ell, va pensar que aquella disfressa el feia atractiu i interessant, als seus anys, ja havia
de posar-se robes que l’ajudessin, I pel què feia a la disfressa les dones que el veiessin,
que és fessin elles mateixes el càrrec del que representava. Tant els músics com els poetes, sempre han tingut un racó en el cor de les dones romàntiques i del cor al llit, no hi han moltes passes.
La senyora Danvers, estava conversant amb una convidada que anava disfressada de Madame Bovary, amb un vestit de blonda escotat, de faldilla ampla, anava pentinada o amb una perruca alta, ves a saber, i la cara maquillada per sobre del normal, amb una piga pintada sota dels llavis, d’aquelles amb gust de maduixa, per ser mossegades.
Ell, és va quedar parat a poques passes d’elles, seguint el protocol del segle XIIX, i també per educació del XXI. Tot i això va sentir el que parlaven.
-- Ha vingut el teu marit ? – li preguntava la senyora Danvers a Madame Bovary.
-- No ho sé del tot, però crec que si, com que també crec que ve la bleda de la seva amant. Que uns ocellets m’han dit que anirà disfressada de Joana D’arc
-- Estimada Bovary no crec que aprofitar-se de la meva festa per fer fer-te el salt, crec que sigui massa correcte.
--Ah !!. Estimada Danvers, no hi ha cap cosa interessant, que sigui correcta !!. Em sembla que allà tens un poeta admirador que espera apropar-se.
Ell, havia sentit a parlar de les festes del club “Els amics del divorci”, on la majoria de socis i sòcies eren casats, però mai hi havia assistit. Festes que començaven com les més franceses o britàniques del segle XIIX, i acabaven sempre, ho sabia només per oïdes, com les bacanals romanes.
Ajà !!, va pensar ell, aquesta Bovary, em sona, deu ser la dona d’algun calçasses, de l’Alta Societat. La Danvers, el va mirar, i li va fer una senyal amb el vano perquè s’apropés. Ell li va somriure amplament i va anar cap a les dues dames.
De sobte és va sentir un Oh !!, sonor emès per les goles de tors els presents. Feia la seva
entrada a la festa una dona bellissima, disfressada de Joana d’Arc. I totes les mirades és
varen concentra en ella. Anava gairebé despullada, o sense vestir, segons és miri, els tirants del carcaix, amb una fletxa dins, era l’únic que duia de cintura cap a munt, i justament li tapaven els dos mugrons. De cintura cap avall només duia una faldilla, no curta, sinó custíssima, que semblava de pell, retallada fent dents. Quedava a la imaginació dels convidats el pensar si a sota hi duria alguna cosa més; això, si, anasvas ben calçada, duia unes bones botes amb mitjons, i al cap duia un barret amb una ploma, com si en lloc de Joana d’Arc és tractés de Diana Caçadora.
Però el porter principal l’havia anunciat com a Madame Joana d’Arc !! .
Ell, que també s’havia quedat embadalit davant de tanta gosadia, tot i què va anar a la festa preparat per viure les més insòlites situacions, però amb la recomanació de guardar les formes fins que no arribés la mitja nit. Deixant per la matinada la disbauxa absoluta. Va pensar que donat les poques oportunitats que se li presentaven últimament, de fer l’amor amb una dona com aquella, si no aprofitava l’ocasió que se li podria presentar aquella matinada, i en aquell indret, preparat precisament per fer el que no és podia fer així, com així, en un altre escenari, ja era mort abans d’hora.
Precisament l’Església si avenia, ja que hi havia de convidat, fins i tot el Cardenal Armand Jean du Plessis de Richelieu..
És va conjurar per aconseguir els favors de la Joana d’Arc ,malgrat que fos l’amant del marit de Madame Bovary. Però de moment havia de reverenciar a la amfitriona, i encara més tenint en compte que li havia fet senyals de que s’apropés a ell. Ho va fer mirant de reüll a la caçadora que estava evolucionant al mig de la pista de ball, acompanyada per en Robin Hood.
Va arribar al costat de la senyora Danvers, i aquesta li va donar la ma. Ell va fer el gest de anar a besar-la i ella va exclamar.
-- Oh !!, no; no, senyor poeta, guardis el bes, per la ma de Madame Bovary, jo no soc
una dama només soc l’ama de les claus de Manderley !!.
-- Tant li fa senyora, Danvers -- va dir ell – la finor de la seva ma, m’ha convidat a besar-la.
-- No cal que dissimuli, senyor poeta, vostè a vingut a la festa en busca de la Diana Caçadora. o Joana d’Arc, que tant li fa, les dues faran el mateix quant sonin les dotze campanades de la mitja nit. Vagi, vagi, que ella l’està esperant !!
Ell va donar-li les gràcies, i se’n va anar a trobar-se al mig de la sala amb la que esperava passar la nit més exòtica de totes les nits que és fan i és desfan.
-- Has trigat poeta !! – li va dir la Joana D’arc quant el va tenir davant, i dient aquestes paraules, és va descordar el carcaix de cuiro on duia la fletxa, llençar l’arc, va obrir les braços i va dir:
==========
-- Desperta, que t’has adormit amb el termòmetre sota l’aixella, i un dia el trencaràs i et tallaràs !!.
Ell va obrir el ulls, és va treure el termòmetre li va donar a ella, i va preguntar
-- Tinc febre ?
-- Trenta nou i mig, vinga !! pren-te la píndola per la febre i la tisana ara que és calenta.
Ell va obeir com si fos un infant, després va tapar-se bé, va tancar els ulls; per tornar a la festa, però havia perdut la invitació i el porter ja no el va deixar entrar de nou.

FI



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Joan Gasset Vilaplana

Joan Gasset Vilaplana

24 Relats

10 Comentaris

14543 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Vaig nàixer a Madrid, durant la segona República (19-11-33), fill de pare català (Lleida) i de mare Alacantina. (Benimarfull). Que eren interinament per feina a Madrid.
Quant tenia 4 anys (acabada la guerra dita Civil ), varen tornar a Barcelona, ara amb mi.
És pot dir que soc autodidacta, i aprenent, dons no he tingut estudis literaris. El meu primer conte els vaig escriure als 72 anys (2006)
Novel·les més llargues;
Vint-i-tres dies d'agost
L'avia Remei
Radio Catalunya Independent
"Cogida en la Maestranza".
18 Contes Inversemblants.
El net de'n Kees Popinga
Johan Popinga



Me les podeu demanar a jgassetvilaplana@gmail.com