En Sòcrates i la meva dona

Un relat de: Joan Gasset Vilaplana
EN SÒCRATES I LA MEVA DONA

Una vegada de les que a la nit em visita en Sòcrates, en va dir que tota la historia, que tot el que és deia d’ell, si bé no era incert del tot si que estava molt “inflat”. Que ell no picava a les persones que l’envoltaven, per turmentar-les. En aquells temps tenia una “veu divina” en el meu interior. Sòcrates no volia donar la raó al que dictaven penes de mort. Tampoc volia donar informació als seus enemics polítics. Això a la fi li va costar la vida. A l’igual que a Jesús el fuster, 432 anys després.
A l’any 399 AC, vaig ser acusat d’introduir nous Déus i corrompre a la joventut, així com de no creure amb els Déus acceptats. Per una escassa majoria, un jurat de 500 persones em va declarar culpable, em va dir.
Aquell dia, dit això és va aixecar del terra on s’havia assegut, desestimant el meu oferiment de que ho fes en una de les dues butaques de cuiro beige que tenim la dona i jo, em va dir bona nit i va sortir sense necessita de que li obris la porta. Va venir i se’n va anar, de la mateixa manera, altres vegades trucava i és comportava com qualsevol altre visita. No vaig entendre del tot el que m’havia volgut dir en aquella visita, per sorpresa, vaig pensar que els filòsofs precisament diuen que no entenem res, i que per això mediten i s’esforcen per entendre un tant per cent dels misteris de la vida.
Em vaig posar a meditar. La dona que ja feia estona que se’n havia anat al llit, i que no va estar present en la visita, és va llevar per veure que feia.
M’ha semblat que parlaves sol, ja estàs tant foll ?; em va dir sortint del dormitori a la sala.
No parlava sol, ho feia amb en Sòcrates.
Ah !!, m’havia espantat, és comença parlant sol i. . . . . . I que t’ha dit?.
Li vaig explicar fil per randa el que m’havia dit. I vaig confessar que no l’havia entès
del tot.
Dons li havies d’haver dit, que t’ho aclarís, els filòsofs sempre esteu plens de dubtes, i si entre vosaltres no teniu clares les coses. . . . . . . va dir la dona.
No m’ha donat temps, jo diria que ha fugit, vaig dir-li compungit.
Segurament ha volgut dir-te que no caiguis en el parany que ell va caure, no et consideris ni un savi ni un home molt instruït. No siguis un sofista. Un filòsof no és un savi, és un home que estima la saviesa, un home que la cerca. Que no siguis subversiu, que no facis preguntes, que posin en entredit als poderosos.
I com ho saps això tu, si mai llegeixes ?. li vaig preguntar a la dona.
No dormo gaire, i et sento parlar en somnis. I quant et venen a veure en Sòcrates, o en Plató, i ets al llit, os sento parlar als dos.
I perquè no hi poses cullerada?.
Ja saps el masclistes que eren aquests, Grecs i Romans, no vull polemitzar amb ells, potser els deixaria en ridícul. Menys tenien a les dones i s’ho feien amb minyons jovenets.
La dona a vegades em deixa parat, com aquella vegada que va resoldre el misteri de l’ou i la gallina, sense haver estudiat biologia.
Au !! anem al llit em va dir, que ja som massa grans per arreglar el mon !!.
Em va costar dormir, però quant ho vaig aconseguir ho vaig fer com un angelet. Vaig somiar amb ella, quant tenia setze anys, corrent en vestit de bany per la platja de la barceloneta. I que voleu que os digui. . . . . . Crec que no la mereixo.

FI.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joan Gasset Vilaplana

Joan Gasset Vilaplana

24 Relats

11 Comentaris

13690 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Vaig nàixer a Madrid, durant la segona República (19-11-33), fill de pare català (Lleida) i de mare Alacantina. (Benimarfull). Que eren interinament per feina a Madrid.
Quant tenia 4 anys (acabada la guerra dita Civil ), varen tornar a Barcelona, ara amb mi.
És pot dir que soc autodidacta, i aprenent, dons no he tingut estudis literaris. El meu primer conte els vaig escriure als 72 anys (2006)
Novel·les més llargues;
Vint-i-tres dies d'agost
L'avia Remei
Radio Catalunya Independent
"Cogida en la Maestranza".
18 Contes Inversemblants.
El net de'n Kees Popinga
Johan Popinga



Me les podeu demanar a jgassetvilaplana@gmail.com