Cercador
LA VICTIMA
Un relat de: Joan Gasset VilaplanaLA VÍCTIMA.
A la comissaria dels mossos d’esquadra és va rebre una trucada inversemblant.
És la comissaria dels mossos ? – va dir una veu angoixada.
Si, Que li passa senyor ? – va respondre el policia de guàrdia.
Soc l’assassí, i vull denunciar a la víctima, està decidia a que la mati, i ja no sé on amagar-me per evitar-ho.
Vol dir que això que diu no és precisament a l’inrevés – va dir-li el policia que en vint anys de servei mai s’havia trobat amb una altra.
No, de cap manera, m’assetja nit i dia. Han de detenir-lo urgentment
A veure – va dir el mosso fent un esforç de paciència – Quins motius te vostè per assassinar a ningú ?.
L’únic motiu que puc tenir, és la seva perseverança per ser assassinat. Si no para em temo que acabaré matant-lo.
Està bé – De qui és tracta ; digui’m el nom i totes les dades que pugui d’aquesta suposada víctima, i pel que fa a vostè val més que abans de cometre el crim és passi per la comissaria afer la denuncia per escrit.
És el meu sastre; un tipus baixet i calb, que com ja li he dit em segueix nit i dia, I en les seves paraules i la seva mirada és veu clarament que vol ser assassinat.
En aquest moment el policia va oir a traves del telèfon la detonació d’un dispar de pistola.
Que ha estat això !! --, va dir el mosso. -- Qui ha disparat ?.
Qui vol que haguí desparat ?. Jo; l’assassí – va dir el denunciant –si en lloc de fer perdre’m el temps amb tanta pregunta, haguessin detingut a la víctima, ens haguéssim estalviat el crim.
On és vostè ? !! – va exclamar el policia.
Però l’assassí ja havia penjat, va donar una ullada al cadàver estès al costat de la cabina telefònica, és va dirigir a la multitud de gent que s’havia aproximat i els va dir.
No és preocupin el mort era reincident, una víctima professional, no era la primera vegada que volia ser assassinat, ja estava fitxat.
l´Autor
24 Relats
10 Comentaris
14544 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00
Biografia:
Vaig nàixer a Madrid, durant la segona República (19-11-33), fill de pare català (Lleida) i de mare Alacantina. (Benimarfull). Que eren interinament per feina a Madrid.Quant tenia 4 anys (acabada la guerra dita Civil ), varen tornar a Barcelona, ara amb mi.
És pot dir que soc autodidacta, i aprenent, dons no he tingut estudis literaris. El meu primer conte els vaig escriure als 72 anys (2006)
Novel·les més llargues;
Vint-i-tres dies d'agost
L'avia Remei
Radio Catalunya Independent
"Cogida en la Maestranza".
18 Contes Inversemblants.
El net de'n Kees Popinga
Johan Popinga
Me les podeu demanar a jgassetvilaplana@gmail.com