Un rentat especial

Tinc el cotxe fet un fàstic. Feia dies que volia rentar-lo, així que m'anirà de conya el val de descompte que m'he trobat aquest matí al 69 (a l'autobús). És d'un túnel de rentat que em queda camí de casa. Perfecte.

No em puc empassar la jugada del "kefe". Com em pot haver tractat així? Estic emprenyadíssim! Quina poca consideració que em té! Mira que donar més calés a tota aquella jovenalla que a mi! A mi, que li he tret les castanyes del foc tantes vegades! Un veterà de guerra, diguem-ne. I els altres tots uns novatillos, uns nou vinguts que no han demostrat encara res,... quina vergonya.

-Què farem avui?
-Un de normal, com sempre,... bé, no,... posa'm laca anti-mosquits i el rentat de baixos
-No vol provar l'especial?
Aquest tipus té aires de bon comercial, sembla amable i convincent,... i aquest uniforme tant blanquet li dóna un aire de netedat,... encara l'hauré de fitxar per l'equip de vendes,...
-Què vols dir l'especial? Què té d'especial?
-Bé, la veritat és que no sabria com explicar-li,...
Doncs si que anem bé, ara no sap les característiques del producte que em vol encolomar,...
-Doncs si que anem bé,..
-Diguem que dóna un caliu diferent al vehicle, un altre estil.
Diferent? M'agrada. És una paraula que avui em convé, no hi ha dubte,...
-Diferent millor o diferent pitjor?
-Diferent - diferent. No li puc concretar més. Només li dic que no tenim cap queixa dels que ho han provat. Han quedat encantats.
-Quant em costarà ser especial?
-Tant sols 3 € més
-Doncs endavant amb l'especial, què carall!

Per altra banda la meva senyora aquest mati s'ha pinyat amb una moto. Amb el cotxe nou. I em truca i em pregunta que on són els "partes amistosos" d'accident i que com s'omplen. Vatuamon! Adéu a la bonificació de l'assegurança! Quin dia que porto!

Pago els corresponents 8 € i em dirigeixo cap a l'inici de la cadena, on segurament m'espera l'altre empleat per treure'm l'antena i ruixar-me una mica amb la mànega a pressió.

I el xaval? Què passa amb el xaval? Perquè no estudia? Si hauria d'estar al top manta el bandarra! Qui el va parir! Si ell vulgues! Mira que es llest, però res,... ja no se que dir-li,...

Resulta que no hi ha ningú amb la mànega (reducció de personal?). Al tercer intent d'encaixar les rodes amb els rails entrem directament, el Corsita i jo, al tren de rentat. De seguida comença un remull generalitzat amb aigua blavosa i sento com una aroma de frescor que m'encanta (preguntaré a la sortida quina marca és i ho faré servir per rentar el gos).

Potser si que aquesta colla necessita més incentiu que jo,... són joves, s'han de comprar un pis (pobrets!) o pagar la hipoteca (no sé que és pitjor), els fills petits,... i la veritat és que jo no em puc queixar amb el sou que tinc,... què egoista sóc de vegades!

Ara cau com una espècie de xampú de color rosa, tot melós, suau i lliscant que baixa dolçament pel parabrises. A poc a poc ho cobreix tot i escampa una càlida lluminositat per l'habitacle,... tot és de color de rosa!

Quina sort que ningú ha pres mal! Ni el de la moto, amb el perill que porten,... i el cotxe un copet de res,... i com que el tenim a tot risc,... i ella segur que omple el "parte" millor que jo,... exagero les coses, m'ho he de fer mirar,...

Unes tires llaaargues d'una blancor estranya es belluguen al compàs com uns dits enormes i van fregant l'exterior del cotxe. El seu sorollet rítmic es transforma per misteri en una espècie de música chill-out que m'agrada molt. Em relaxa i em fa sentir com quan estic a la banyera amb les sals de poma i els auriculars posats.

Quina sort de tenir un fill com el meu! Me l'estimo tant! No he de ser tant pesat amb ell amb això dels estudis, de fet fins ara s'ho ha anat traient tot,... i s'assembla a mi,... té altres virtuts més importants,... he de ser més comprensiu,...

Torna l'aigua, aquest cop d'un verd suau que ho aclareix tot. I uns tubs com a trompetes comencen a bufar un vent tant potent que s'escola per entre les juntes dels vidres de les portes i m'acaricia la cara i les mans. M'entra pel coll, per l'esquena, per les cames,... això és com un massatge! Visca l'especial!

Ep!... Però què és això? Si m'han desaparegut les pigues de les mans! Instintivament i ràpida, abaixo el mirallet i veig amb astorament que també m'han desaparegut les potes de gall i les bosses de sota els ulls. En canvi tinc el cap com si hagués nevat: els cabells completament blancs! Recollons! Quina transformació és aquesta? És que m'estic tornant lelo o són els efectes del cigaló del dinar?

No m'he refet de la sorpresa quan sortim lentament del túnel, el Corsita i jo, i una espècie de boirina ho envolta tot. Entre mig es dibuixen un parell de siluetes, una dreta i l'altra asseguda. Ara vindran amb els draps i ens repassaran. Atabalat, busco 10 cèntims per les butxaques. El cotxe avança, s'apropen les figures i es defineixen les seves faccions. Curiosament no porten draps a les mans. El de les ales porta una llibreta i el de la barba que està al sofà porta les claus d'una masia. Els dos amb les seves bates blanques. Però d'on han sortit aquest parell de sonats?

- Gabriel, qui és aquest?
- El vuit bilions tres-cents mil quatre de la quinta del trenta-dos, Senyor Pere, que ja ha arribat,...
- Al purgatori

I li tiro els 10 cèntims a la falda, plena de calderilla.