Un pont de mar blava

Espere al port. Espere a un matí fred, jove, a un matí de les set. Coll protegit i barret nou. Sabates valentes. He tancat els ulls vàries vegades. Veig teatre. Drama. Vida. T'espere. T'espere perquè t'estime i no més, i en breus estaré al teu costat. Bella, èbria, exquisida. Ells m'han parlat de la teua terra. De la teua terra de sol. M'han dit que crema, que plora, que les nits s'acompanyen amb dances. Però jo m'he rentat els ulls i neta recórrec la coberta. Ens ha ajuntat el Mediterrani, dona africana, dona de vels i espècies, forta dona de mar i ceràmica. El port queda ja molt lluny.