Diumenge

Juanma me'l dona, s'equivoca. Juanma em dona el regal equivocat, envoltat amb una bossa de paper, una bossa de Fnac. Jo el palpe: és un DVD. L'obric. Un long dimanche de fiançailles. M'exalte. Pense: precisament he recordat avui aquesta pel·lícula. Després Juanma s'apropa, em diu que realment eixe era el regal de la meua germana. Em dona el meu. L'amant, de Jean-Jacques Annaud. Pense: quina casualitat, per algun estrany motiu he obert el paquet que no era per a mi. I em pregunte, doncs, quan pot durar un diumenge. Només queda una; una pregunta. Què vol dir enyorar. Ella, diu que enyora; ell diu que troba a faltar. Ells diuen que desesperen. Jo els pregunte: què vol dir enyorar. Jo ho sé. I sé el que dura un divendres. I un dissabte. Sé el que pot durar un diumenge. I no desespere; sols enyore. Sense preguntes. Ara, amb el cos. Demà veuré L'amant, fa res vaig acabar el llibre, deu de ser increïble. Merci, Juanma.