Cercador
Perquè ja no hi ets
Un relat de: Llima- Compartir:
Silenci.
Silenci que torna dolç, trist,
assassí.
On es guarden els records,
no sóc primera en preguntar-ho.
Algun savi, erudit o jove
brillant, podria explicar-m'ho, potser.
Però a tu, dis-me, on et guarde?
Quan et vaig dir adéu, vaig també
destrossar els teus membres?
Vaig callar la teua veu, ingràvida, i
vaig soterrar les paraules?
No sé com un cos oblida un cos.
Silenci.
Silenci que torna dolç, trist,
assassí.
Comentaris
-
merci[Ofensiu]Llima | 14-08-2010
Moltes gràcies, Joan, sóc nova per ací. Encara estic investigant-ho un poc... vaig perduda :)
-
un poema que desprèn...[Ofensiu]joandemataro | 14-08-2010 | Valoració: 10
molta força i sentiment, et felicito
rep la meva benvinguda
una abraçadota des de mataró
joan
l´Autor
25 Relats
22 Comentaris
23340 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Hola a tots!Em dic Andrea i sóc de València. En breus començaré tercer d'Història de l'Art (tinc vint anyets), i m'alegra molt poder penjar les cosetes que escric i llegir-ne d'altres molt interessants.
M'encanta la música! Toque el piano i m'agrada composar en el meu temps lliure. També gaudisc molt del cinema, la fotografia i de sortir amb els amics.
Viatjar és la meua passió, però l'economia no em permet fer-ho tant com m'agradaria.
Dues ciutats... Barcelona i París, sense dubte.
Us deixe el meu blog!
www.levinducadavre.blogspot.com
Una besada :)