Psicodèlia

No m'importa que em tires a terra. Ara mateix només puc sentir que em batega el front i que els ulls m'estan mostrant l'altra cara d'aquest món, que estranyament és blava i violeta. Estic trista perquè m'esperava el centre d'altre color, com per exemple verd, però no. Les cames no les note, crec que ja no són de carn i ós, potser la meua massa corporal s'està evaporant, però encara sent la sang bullir sota la monyica. Estàs mirant-me? No estic segura. Vaja, ara sí! Són els teus ulls sense dubte. Abans eren d'un roig fosc i ara són d'un grana intens, quasi negre. Com són els meus? Encara són verds? Perquè fas tanta pressió al canell? Tinc els llavis secs, vull més alcohol. Per què gires davant meu? Espera, vaig amb tu! Però preferisc un carrousel. No em mossegues, em fas mal! On vas? Em molesta aquest sòl, està massa dur. Porta'm eixa música i els versos de l'altre dia, espere que ho trobes. Sí, ho has trobat. Ja escolte la música. Segueixes viu? Segueix viu? On va l'amor quan mor? Per què estic començant a odiar-te? Qui sap. Ni tan sols sé si aquesta és la realitat. Per què vas dur-me ací? Et promet que tornaré a creure en tot, però ajuda'm a aixecar-me. Hauràs de fer que ploga i deixar-me sota la pluja durant cinc minuts. Quan estiga el suficientment banyada em secaràs amb bufits i mai més diràs mai.

I probablement açò no siga més que un fotut somni. Probablement siguem estranyes bèsties, tu i jo, o personatges inventats. Potser som imbècils perquè no ens importa fer-nos mal, experimentar-ho tot. Qui sap. Possiblement açò no siga més que un fotut somni, i a més, psicodèlic.