Adam mort

Un museu vibra ple de cossos que transiten incansables d'un quadre a un altre, d'una escultura a un altra. I jo estic seguda, sola i silenciosa, i el meu món s'ha concentrat tot sencer en una d'eixes escultures. L'observe i pense que he trobat la teua bellesa a París.

Tot s'esfuma. La gent, el soroll, la pressa, el temps. Només la mire detingudament, et mire a tu, i el passat es fa viu, i no puc evitar sentir una estranya plenitud.

Però res és ja el mateix, i cada cop que els meus ulls es perden per cada racó d'eixe marbre vuitcentista, me n'adone més i més.

He trobat la teua bellesa a París. I fa un fred terrible, un fred humit. I el museu segueix vibrant ple de cossos.