Tristesa

Un relat de: Llima

No m'agrada parlar de tristesa ni m'agraden els que constantment ho fan. No m'agrada sentir-la. Ni que se m'unflen els ulls. No m'agrada contagiar-la. Però de vegades, tenim vertaders motius. Per parlar-ne; per sentir-la; quan no hi ha fortalesa que valga. Llavors la contagiem i ens preguntem si és just. Fins quin punt som així. I les circumstàncies ens obliguen a tancar la porta una vegada més. Amb el cor pesat. Amb els ulls unflats i un pot de pintura.

Maman, dis-moi pourquoi je suis triste.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Llima

Llima

25 Relats

22 Comentaris

22328 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Hola a tots!

Em dic Andrea i sóc de València. En breus començaré tercer d'Història de l'Art (tinc vint anyets), i m'alegra molt poder penjar les cosetes que escric i llegir-ne d'altres molt interessants.

M'encanta la música! Toque el piano i m'agrada composar en el meu temps lliure. També gaudisc molt del cinema, la fotografia i de sortir amb els amics.

Viatjar és la meua passió, però l'economia no em permet fer-ho tant com m'agradaria.

Dues ciutats... Barcelona i París, sense dubte.

Us deixe el meu blog!

www.levinducadavre.blogspot.com

Una besada :)