Un okupa inusual

UN OKUPA INUSUAL


L´intèrfon no funciona. Passa molt sovint en aquest edifici esgavellat. L´ascensor és tan vell que sembla una capsa d´ous. Quan hi puges no les tens totes i l´ascensió es fa eterna. Les baranes de ferro de l´any de la picor millor deixar-les tranquil·les, no fos cas que tu i barana anéssiu cap avall.
De l´interior dels pisos, deixem-ho córrer. Ja en parlarem en un altre moment.
Els responsables d´habitatge de l´Ajuntament han ordenat penjar un rètol a la façana que diu: " Edifici per enderrocar".
El problema arriba quan els okupes que hi viuen s´adonen que uns homes portadors d´una gran pancarta pretenen invair els seu territori. Disconformitat total.
La majoria d´ells tenen un tarannà similar: aposten més per la paraula que per l´acció violenta.
En Roc és el líder indiscutible del grup. Amb molta perseverància ha aconseguit posar ordre on hi havia un guirigall que feia impossible viure amb un mínim de qualitat de vida.
Ara ell és el portaveu del grup; seria, per fer un símil, com el president d´una escala tradicional, però amb menys credibilitat i autoritat.
Tot i així, ell sap prou bé que disposa d´aquestes dues virtuts. Té traça a l´hora de posar-se la gent a la butxaca amb arguments ben enginyosos.
L´argument que acaba de donar quan se li ha presentat amb cara de mala llet el caporal dels Mossos ha estat contundent.
Tots els que vivim aquí treballem -defensa en Roc-, però els meus companys guanyen uns sous que no donen ni per arreglar l´intèrfon. Som respectuosos amb el veïnat i les gresques que muntem les accepten perquè mai ens sobrepassem. Ens organitzem de manera que la ronya no se´ns menja. Encara que li soni estrany som uns okupes sans. La droga també ha sortit d´aquest edifici. A qui perjudiquem, doncs?
-Perjudiquen al propietari de l´immoble que vol fer-lo enderrocar per aconseguir els seus beneficis.
-Beneficis?- protesta el jove. Ben segur que es deu tractar d´algú que li surten els calers per les orelles. Tots són iguals! Reivindiquen els seus drets, és clar, però també nosaltres tenim dret a aconseguir un espai on sobreviure. No li sembla caporal?
-A mi no em sembla res. Sóc aquí per anunciar-li que demà pel matí vindrà la brigada municipal a fer la seva feina.
-Fantàstic! I la nostra feina serà recollir-ho tot com xaiets i sortir en fila índia, oi? Doncs, miri, crec que ja és hora que li digui que el famós expropietari del qual em parla era el meu avi. Sí, com ho sent. Vinc de família benestant, però sempre m´he volgut desmarcar d´aquesta gentussa insolidària i egoista. Visc segons els meus principis i aquests em diuen que estic fent el correcte. Estic exercint d´advocat i sé perfectament el que em dic. El meu pare, va darrera aquesta finca com un boig, però intenta ignorar que l´herència se´m va concedir a mi. Estic fent ús legal d´aquest immoble, malgrat les seves nefastes infraestructures.
El caporal es creu que veu visions i li demana el D.N.I. i el testament del seu avi. Efectivament contrasta amb les informacions de les quals disposa i comprova que en Roc Ventura Amades, de trenta-dos anys, advocat i nascut a Girona té un vincle familiar claríssim amb l´expropietari: és el seu nét i hereu absolut.
Immediatament en dóna coneixement als seus superiors i aquests li ordenen la retirada. Saben que no poden intervenir en una situació tan particular com aquesta.
En Roc espera la resposta definitiva del caporal.
Aquest li diu que si tan bona entesa tenen entre ells ja poden començar a arranjar l´edifici que prou falta li fa.
Ho faran amb molt de gust- assegura en Roc-, quan aconsegueixin uns sous més dignes.
Mentre el caporal s´allunya no pot evitar preguntar-se de qui va sortir la idea de posar-li Roc a aquest jove.
Veritablement les seves fermes conviccions fan honor al seu nom- pensa.
Tocat i enfonsat! Se sent com un vaixell a la deriva mentre es queda amb la cara de guanyador del senyor advocat.