Cercador
UN MATRIARCAT. MOLT MILLOR!!
Un relat de: EMBOIRAT- Compartir:
Estic cansat de veure el mon com gira i que no canvia la manera d’enfocar les coses. L’addicció al poder de la classe masculina ja sabem cap on ens porta. L’ànsia de poder insaciable, l’afany de dominació i la manca de sensibilitat, ens porta al model capitalista més desenfrenat, o a extrems absolutistes que generen grans desigualtats.
Jo ja veig que ni dretes, ni esquerres resoldran els problemes de la humanitat farta de provar mil formules que no troben l’èxit desitjat.
Sentia fa uns dies que m’explicaven un acudit on Adam i Eva , al paradís eren davant Déu, i aquest li diu a Adam: t’obsequiaré amb un bonic regal,que et permetrà fer el riu dret, sense haver-te d’ajupir. L’Adam, content, comença a córrer pel paradís amb el seu preciós penis, pixant ara aquí , ara allà, fent dibuixos al terra amb el reguerol, com li venia en gana. L’Eva, anguniosa, demana a Déu: i doncs?, que hi ha per mi ? I Deu concedeix: filla, per tu un cervell com cal!!.
Acudits a part, no hem de donar l’oportunitat a aquesta mitja humanitat, a regir els designis de la societat, quan està demostrat, que governar-la amb el penis, no ens porta a gaire bon port?.
Només cal mirar a casa, qui porta l’ànima de la família, qui genera més cohesió, qui es preocupa més del que ens passa a cadascú, qui dedica bona part del seu temps a servir al bé comú sense demanar massa a canvi. És l’essència de l’altruisme . I rellegint les característiques descrites en el darrer paràgraf, no descric l’ideal del bon governant?.
Tot és posar-s’hi. No crec que sigui una utopia assolir-ho. Tant de bo féssim la prova, excloent evidentment aquelles fèmines àvides de poder que enyoren poder pixar dretes com l’Adam de l’acudit.
Jo ho escriuré a la carta als reis, amb un ferm desig de canviar el món.
Jo ja veig que ni dretes, ni esquerres resoldran els problemes de la humanitat farta de provar mil formules que no troben l’èxit desitjat.
Sentia fa uns dies que m’explicaven un acudit on Adam i Eva , al paradís eren davant Déu, i aquest li diu a Adam: t’obsequiaré amb un bonic regal,que et permetrà fer el riu dret, sense haver-te d’ajupir. L’Adam, content, comença a córrer pel paradís amb el seu preciós penis, pixant ara aquí , ara allà, fent dibuixos al terra amb el reguerol, com li venia en gana. L’Eva, anguniosa, demana a Déu: i doncs?, que hi ha per mi ? I Deu concedeix: filla, per tu un cervell com cal!!.
Acudits a part, no hem de donar l’oportunitat a aquesta mitja humanitat, a regir els designis de la societat, quan està demostrat, que governar-la amb el penis, no ens porta a gaire bon port?.
Només cal mirar a casa, qui porta l’ànima de la família, qui genera més cohesió, qui es preocupa més del que ens passa a cadascú, qui dedica bona part del seu temps a servir al bé comú sense demanar massa a canvi. És l’essència de l’altruisme . I rellegint les característiques descrites en el darrer paràgraf, no descric l’ideal del bon governant?.
Tot és posar-s’hi. No crec que sigui una utopia assolir-ho. Tant de bo féssim la prova, excloent evidentment aquelles fèmines àvides de poder que enyoren poder pixar dretes com l’Adam de l’acudit.
Jo ho escriuré a la carta als reis, amb un ferm desig de canviar el món.