TIBANTOR, ASSETJAMENT I OBLIT

Ajagut al llit, mandreja . Es desperta,
mentre gaudeix l’escalf d’uns llençols.
La nuesa viril s’endevina de lluny.

Uns rebrecs de cotó ho mig amaguen.
Però nota una tensió ,de moment desatesa ,
Que demana una atenció imminent.

Una ma veïna , atenta a la situació,
avança entre els llençols,
seguint el camí marcat pel borrissol

No ataca la presa de seguida.
La mà experta és una amant depredadora
que gaudeix del joc de la cacera.

La pobra víctima , assetjada ,
Gaudeix llargament la jugada
I es tensa envermellint , atenta,
el moment de l’esperat assalt .

Sigil·losa, però omnipresent
La ma furtiva , encercla la víctima.
Delimitada la zona d’atac ,
s’entreté a triar les millor armes.

L’observa allà, indefensa,
bategant . Tensa per l’assetjament.
Desitjant ja un atac salvatge
Que li permeti lluitar ,
I acabar ja amb aquell patiment.

Però la mà , intel·ligent com poques,
I avesada a aquestes situacions
Prefereix allargar el suplici
I assetjar la víctima sense pietat.

La víctima està aterrida,
No sap gens com acabarà
Cada cop sent el cèrcol
més tancat arran del coll.

La mà experta no l’ofega
Però la tensió l’està escanyant
Una convulsió extrema l’envolta
I un vòmit blanc l’alleuja en un instant

La víctima s’arrauleix ,
Allà on abans es feia forta
I la ma desisteix , se’n va
És com si fos morta.