massatge osteopàtic

M’estiro damunt la llitera de massatge, boca terrosa, amorrat , amb el cap en un forat que em deixa veure les aigües que fa la fusta del rústic parquet que hi ha al terra . Tinc els braços penjant, a banda i banda . Les mans, immòbils, recullen la pressió d’uns braços inerts. Deixo anar totes les tensions de la setmana, i sento com s’escolen avall, arrossegades per la força de la gravetat, seguint el corrent de la sang cap al canell . Els dits de la mà , embotornats , s’inflen recollint aquell torrent d’energia estàtica sense retorn.
Un dit ferm, sento que palpa la meva regió lumbar, fent pressió , cercant les zones febles i rígides que darrerament disminueixen la meva flexibilitat. El dit avança , resseguint totes les vèrtebres, esquena amunt . Les reconeix una per una , en sap el nom i en verifica l’estat . Pel camí ascendent, troba alguna contractura , identificant-ne la posició per tractar-la després. En arribar el clatell, fa una inspecció tàctil de les cervicals i cessa el contacte.
Passen uns segons, i sense saber que passarà, aprofito per tancar els ulls i relaxar-me. Sento com unes mans es freguen entre elles i s’unten de l’ungüent de massatge d’un dispensador. Uns instants després sento com dues mans fortes i càlides apliquen pressió a la ronyonada encarcarada, que cedeix , davant la pressió insistent de l’expert desconegut.
Reconfortants i constants, les mans recorren l’esquena , i es guanyen la meva confiança. M’hi lliuro sense condicions i recorren el meu cos com si el coneguessin de sempre. Els ulls tancats, i tot el meu cos concentrat en impregnar-se d’aquelles sensacions, d’aquell contacte de pell amb pell, en que jo en soc l’exclusiu i privilegiat beneficiari.
Passada mitja hora en aquest llimbs , en aquest reducte diví , en que jo he concedit al meu cos la possibilitat de gaudir d’una sessió molt gratificant, la veu , que fins ara callava m’indica que ha arribat el punt d’inflexió. El que fins ara ha estat un contacte suau, però ferm , en que les mans s’han guanyat la confiança d’un cos desconegut, canviarà el rumb cap a una acció contundent sobre les parts del cos que menys flexibilitat i més rigidesa tenen en aquest moment.
S’aplica amb molta cura, de no fer-me mal , per agafar-me amb fermesa el lloc que pateix la rigidesa. Hi aplica pressió amb els dits i fa que m’incorpori . Jo , assegut a la llitera, i ell al meu darrera agenollat. Fa que em recolzi d’esquena sobre les seves cames i m’encercla el coll amb el seu braç. He decidit fer-li confiança , però l’escena es una mica preocupant. Em subjecta el cap amb el seu avantbraç, i amb l’altra mà em belluga la testa al seu lliure albir, amb molt de compte però, confirmant la confiança que li he donat . Busca un límit , que només ell sap, i fa un moviment sobtat però segur: el coll m’ha petat, i em sento alleujat. Noto com la mobilitat ha augmentat, però tinc la sensació que si ell no m’aguantés el cap, el meu coll no tindria força per sostenir-lo. Segueix buscant posicions de tensió, i quan em troba confiat, fa un gest ràpid i torna a fer petar alguna altra vèrtebra que tenia encallada.
Quan considera que ja n’hi ha prou per avui, em deixa estirar de nou damunt la llitera recolzant el cap amb cura damunt d’un coixí, perquè m’acostumi al meu coll desencallat i reposi una estona sense marejar-me.
Ara li toca a les lumbars . No se que em farà. Al coll aviat ho he vist clar, però per fer petar els ossos de la cintura no tinc ni idea de que te pensat. Em fa acostar a la vora de la llitera, cara amunt i estirat estant, em fa deixar caure la cama i tocar el peu al terra. Situa les seves dues mans damunt la meva cuixa , una a l’engonal i l’altra ran del genoll, i pressiona fent força cap al terra, busca la tensió. Seguidament em plega la cama i buscant el joc, com si tanqués una porta, m’agafa la cama i la tensa cap al cantó contrari , aguantant jo amb rigidesa el cos mirant amunt. I sento un altra crec, que m’allibera la part baixa de l’esquena. I segueix amb la mateixa operativa a l’altre banda del cos, per aconseguir el mateix efecte .
Havent sentit cruixir les vèrtebres cervicals i lumbars, i sentint-me alleujat , i més lliure en els moviments, em deixa refer estirat uns minuts , baixant la intensitat dels llums, i acotxant-me amb un llençol.
Amb música de Sinatra, i el cos temperat pel llençol , m’alleugereixo uns minuts amb els ulls tancats, i aprofito per fer una becaina.