MATERIA GRISA

Un relat de: EMBOIRAT
Avui he llegit unes paraules que m’han fet reflexionar sobre la seva certesa:
“La memòria també és oblit. Algú va dir que tots tenim dues memòries: la petita memòria , que serveix per recordar allò que és petit , i la memòria gran, que serveix per oblidar allò que és gran.”
Jo em queixo a vegades de com funciona la meva memòria i en aquesta cita m’hi he vist una mica retratat. Endreço a la memòria petita infinitat de petits fragments que em permeten fer la meva vida còmodament normal. La memòria gran però, és com un disc dur desaprofitat que per manca de tècnica precisa no sabem com endreçar-hi de manera segura els arxius que hem elaborat. Uns els perdem perquè no hem sabut guardar-los, i d’altres malauradament no els hem endreçat com cal i no sabem com recuperar-los.
Gaudeixo de manera especial quan veig actors de teatre, interpretant el seu paper, desenvolupant generosos monòlegs, que em deixen bocabadat. Segur que hi ha una part important de tècnica memorística i disciplina professional. Ells aconsegueixen arxivar a la memòria gran una hora i mitja o dues de diàlegs , i els recuperen i exposen amb fluïdesa professional.
I jo en canvi m’he passat una estoneta a diari ,durant dues setmanes, per aprendre’m un poema de Martí Pol de setze versos, i només he aconseguit recitar-lo complert mentre l’estudiava. Ara que ja fa dies que no el repasso tinc dificultats per reconstruir-lo sencer, i necessito fer-ho per escrit, ja que si el vull recitar és encara més difícil per mi.
Quin greu tenir aquest espai desaprofitat al nostre cervell, que sembla un forat negre que tot s’ho empassa i es perd per la infinitat de replecs de la matèria grisa. Quin greu que encara no s’hagi descobert la manera de treure més rendiment a aquest magnífic enginy que portem damunt les espatlles on es perden infinitat de unitats de informació que ens ha costat mans i mànigues recopilar.
Sembla que no ens n’hem pogut sortir en allò de domesticar el cervell humà, i ens n’hem inventat un d’artificial, on podem abocar informació de manera il·limitada, i disposem de potents cercadors, per trobar allò que cerquem allà on sigui.
El nostre cervell, amb l’envelliment , perd rendiment i funciona cada vegada amb menys eficàcia, mentre que els ordinadors actuals es renoven constantment i cada vegada son més ràpids i potents.
Allò que ens passava abans , quan quedàvem encallats en una conversa , i dèiem “ Ho tinc a la punta de la llengua”, i l’endemà baixàvem de la figuera quan ens venia al cap aquell nom tan oblidat , avui ja és història. Ara la conversa s’atura un moment, s’agafa el mòbil, s’activa el Google i amb un parell de instruccions senzilles tenim la resposta a l’instant.
Tenim el cervell més descongestionat, però l’hem de fer treballar i que no se’ns adormi pel poc us, ja que és com un múscul més del cos . Només cal que pensem en un esportista que s’entrena a diari i està tot fibrós i musculat. Si un dia te una lesió i ha de guardar repòs una temporada, només en dues setmanes aquella magnífica musculatura es desinfla i es torna plana.
Perquè mantinguem en forma el nostre cervell, fem-lo treballar a diari mínimament, i de ben segur que el lluirem!



12 de Maig de 2016

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer