"Un hombre y una mujer"

RE: Repte CXXVI (126): La pel·lícula "Un hombre y una mujer" - aleshores 20-05-2006 18:01
Al cine del poble les pel·lícules són sempre per a tots, sense destinació precisa, no es distingeix entre tolerades i no tolerades a menors; entrem i ens asseiem a veure-les només amb la orientació que donen els quadres de fora, no sabent ben bé què hi trobarem: si ens farà por, ens inquietarà, ens torbarà o ens avorrirà.

L'únic que hi veu fantasmes i es mostra susceptible és el Mossèn.

Avui he estat preparant l'exàmen de dillums des del matí fins l'hora del cine; quan hi vaig és gairebé fosc i la tarda és freda, però dins del cinema l'escalfor humana fa que se suï, tant, que quan marxes cap a casa amb l'abric posat, notes un fred realment intens.

Passen dues pel·lícules i quan s'acaba la segona, la bona, gairebé no saps de què anava la primera. De vegades el començament es retarda una mica i la impaciència ens envaeix i piquem de mans.

La protagonista d'avui és espectacularment guapa, la Candice Bergen, molt rossa i amb un aire molt més voluptuós que la Doris Day o la Ingrid Bergman.

No ha ni començat la pel·lícula que s'intueix que l'Yves Montand i la Candice Bergen han estat junts en un llit i possiblement despullats perquè ara ella és dutxa; es veu el vidre - de la dutxa - moll i se sent l'aigua caient.

Per força, la protagonista, si ja estava despullada, ara també deu estar-ne i tot just només al darrera d'un vidre! És de suposar que no la veurem sortir i que d'aquí a un moment estarà ja vestida però la situació es tan suggerent que em deixo anar i que els meus instints s'alliberin i campin i m'imagino a la protagonista de pel a pel.

La decisió que he près, podriem dir que és hormonal, involuntària i m'ha sorprès fins i tot a mi: em sento lliure per un moment per desitjar sense entrabancs el cos nu de la Candice i la sola idea de delectar-me imaginant-la tota nua em provoca un erupció sobtada incontenible que descarrego en silenci i sense mans.