Un drapaire i un borratxo

Antigament els Drapaires es dedicaven més al comerç de coses velles que els de draps i desferres. Paraven a la fira del Bellcaire els diumenge, i durant la setmana feien com una parada al carrer davant la seva botiga, els drapaires antics gairebé tots eren jueus i vivien al Call. Una vegada un drapaire tenia una amistat, gros com un home, que passava com un ase mort. Es tancava amb set tanques les tapes pesaven una cosa de no dir, puig que deien que per tal que el llibre no es cremés, si queia al foc, tenia les tapes de ferro.
Feia mesos i anys que tenia aquell llibràs pesat i gruixut que tan es veia i ningú li preguntava el preu. Un dia va passar un borratxo i li va comprar. En arribar a casa seva, la seva muller li va demanar la setmanada que sacava de gastar per veure i ell per tota resposta li tirà el llibre pel cap. Al caure el llibràs per terra es va desballestar i de dintre de la pell de les cobertes en van saltar una pila de d'unces d'or que hi havia amagat el canonge amo del llibre. El borratxo va restar riquíssim, la gent que solia anar a la parada del drapaire i que tantes vegades havia vist el missal, quan van saber el cas, tots s'estiraven els cabells.