Un d'aquells dies

Un relat de: Emelkin

Avui és un d'aquells dies
que duren anys.
Avui les hores s'estavellen
al balcó que dona a casa teva.
La pedra fosa de la repisa
s'eixuga la sang de llàgrimes
que suren de les meves paraules.
Avui és un d'aquells dies
sense escapatòria
i un dolor als dits
de no tenir-nos.
Avui la distància ens estira la pell
i fa coure aquell adéu de plom
que ens emmetzina la sang.
Ens estremeix l'abisme del passat
i ens precipitem pel futur.
- La caiguda serà mortal.-

Avui és un d'aquells dies
que duren anys,
i així com el temps es dilata
també ho fan les absències.
Avui no hi ets més que mai.
Tanmateix el teu record
t'esculpeix sobre la dura roca
del silenci.

Avui és un d'aquells dies
sense escapatòria
i la dalla d'una metàfora
al coll.
Avui es parteixen les excuses
de vidre, i les trepitgem
amb els nostres peus nuus.
- La soledat és un silenci
d'arestes esmolades.-

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer