Un cos d'aigua

L'aigua és per tot arreu
l'úter amniòtic
els ulls sempre miren on s'intueix la llum
giravolto i giravolto
la ment aquosa
i m'esventro de dalt a baix
les vísceres no fugen
queden inmereses dins la carnalitat
ensangonada
un cor despullat dins una piscina
batega i crea ones
allà la tristesa sempre és humida
els records queden aletergats
i no fan mal
l'aigua els calma i els hi fa de bressol
Espero quedar-me a viure dins la piscina
del barri
ser invisible a ulls dels monitors
i que a la nit, apaguin les llum i tanquin
les portes, i m'oblidin
jo seré l'habitant enigmàtic que ocupa
la piscina de nit
uns diran que és una sirena, altres
l'espectre del nen ofegat fa quatre anys
res serà veritat excepte
que li agrada més nadar que caminar