Un bes, una vida

... i es repetí aquell oníric bes.
Ara el percebia ben definit.
Colós, abismal, vital, etern...
Qui gosava, sense permís?
No volia obrir els ulls.
No volia o no podia?
Flotant, encara lluny,
memorava l'estranya travessia
Sol, mar, ones,
dolls d'escuma i res...
A la tornada, un bes,
furtat, però l'agraïa.
En aquell tàlem de sorra,
Qui gosaria?
Un moviment convulsiu,
una salabror a la gola,
esbatanà els ulls,
i descobrí el benefactor,
l'heroi de la creu al pit
que amb aquell bes repetit
li tornà la vida.