"Un art" d'Elizabeth Bishop

L'art de perdre no és dur d'aprendre
Tantes coses semblen fetes per perdre's
Que la seva pèrdua no et trasbalsarà

Perd-en cada dia, de coses. Accepta el mal de cap
De perdre les claus de casa, l'hora malaguanyada
L'art de perdre no és dur d'aprendre

Després practica la pèrdua frenètica, la pèrdua veloç
Llocs, i noms, i allà on volies anar de vacances
Res d'això et trasbalsarà.

Vaig perdre el rellotge de la mare. I ves! La meva última,
O penúltima, de les tres cases adorables, esfumada.
L'art de perdre no és dur d'aprendre

Vaig perdre dues ciutats, molt estimades. I, a l'engrós,
Reialmes que em pertenyien, dos rius, un continent.
Els trobo a faltar, però no va ser cap trasbals

Fins i tot perdent-te (la veueta, aquell gest que tan m'agrada)
No m'hauria d'enganyar. És clar que l'art de perdre no és molt dur d'aprendre
Malgrat pugui arribar a assemblar-se al (Escriu-lo!) trasbals