Un àngel anarquista i (per ordre alfabètic): Alzeimer, Bach, Freud, Goebbels, Hölderlin, Jehovà

Un relat de: lluisba

En una llibreria de vell del carrer del Call trobo un assaig d'apenes una cinquantena de planes. Menteixo: que són cinquanta-vuit i per tant, caldria parlar de la seixantena. Totes elles estan esgrogueïdes, ratades i solcades pel pas del temps i dels inefables insectes. L'autor m'és desconegut: Melcior Bonamusa. La data de l'edició és 1938, Barcelona. Barcelona la Roja, caldria precisar, si som al 38. En Melcior explica on va néixer: en una "alquería" vora Barbastro, que també feia de fonda. No ho diu, però segur que la fam el va traslladar a Barcelona. I com que la fam no el deuria deixar a sol ni a serena, va acabar per militar a la CNT i a la FAI.
Però tot i la gana, va estudiar. I algun dot deuria haver-li donat -també- la mare natura, perquè més enllà dels pocs o molts estudis, escriu amb agilitat inusual i conta reflexions i anècdotes. De les seixanta planes, però, n'hi ha una dotzena que brillen. Amb una llum especial, pura, esfereïdora.

En Melcior va fer una viatge llampec (blitz) a l'Alemanya dels inicis de Hitler i dels seus amics nacionalistes, sense que en sabem el motiu ni la durada. Va observar el país i el temps amb una lucidesa incommensurable. I el que més impressiona és com va poder preveure el futur. Intuïció o visió?
"Només la intervenció d'una intel·ligència superior podria explicar la perversa genialitat que mostren els homes del partit nacional-socialista, rere aquesta mena de poeta maleït que es diu Goebbels. Sé de bona font que a les nits, i gitat al llit abans d'aclucar els ulls, llegeix Hölderlin amb passió. Diuen que fins i tot plora mentre ressegueix sos versos" -escriu Melcior- "Però aquest home acaba de moure una campanya propagandística a la premsa berlinesa. Que diu el següent: "Els culpables de tot són els jueus i els ciclistes".

"La genialitat del cas és que els berlinesos es pregunten: però... de què són culpables els ciclistes?"

"Em costa admetre que una ment humana, parida per una mare, tingui aquestes pensades. Em costa creure que això succeeix a la mateixa terra que va veure néixer i triomfar J.S. Bach. Però no només em costa creure: temo molt intensament pel nostre futur sobre la terra. Em sento com un animal quan sap que l'apunta l'arma sofisticada d'un caçador expert, serè, fred".

"En Sigmunt Freud va certificar la mort de Déu. D'ençà d'ell, ningú no dubta que això de Déu és un cadàver putrefacte. Però jo em temo que abans de morir, aquest Jehovà va traspassar la seva perniciosa mala fe a l'home anomenat Goebbels".

Tanco el llibre visionari de Melcior Bonamusa. Amb els ulls humits, hi afegeixo la síndrome d'Alzeimer. Perquè en el temps de Bonamusa no havíem diagnosticat la cosa. Per concloure que Déu, abans de morir, va patir-lo. En el deliri i la malaltia, les seves pitjors idees -algunes d'elles ja són presents a la Bíblia- van engendrar els nacionalistes.

Comentaris

  • Déu n'hi do, aquest Bonamusa![Ofensiu]
    Parsimonia | 15-06-2008 | Valoració: 7

    Quina frescor de prosa, quina agilitat! Més enllà de la seua adscripció anarquista- en la qual difícilment ens podem trobar- està clar que el senyor Bonamusa tenia talent. I, el més important, que no el va utlitzar, decorativament, com una flor de gerro; en la defensa de les idees, a la defensa de l'ètic i hi sumà la sublim perfecció de l'estètica.

    Respecte la conclusió de barrejar Déu en tot això em sembla bastant simplista i molt característic de, malauradament, l'esterilitat efectiva del pensament anarquista. Així mateix, quan surts amb el típic cinisme d'estigmatitzar el nacionalisme com un dels set pecats capitals, a més de suat i ressuat, és massa fàcil; això de buscar una pàtria asèptica on no arrelar-se, sempre ho he trobat poc creïble. En fi, només cal recordar, amb honroses excepcions, el paper de la CNT-FAI a la Guerra Civil; en el purisme del "social" no només vam perdre el País, sinó, també el "social". Perquè, molt els pesi a alguns, sense terra no hi ha pa.

    Després del discurset, només dir-te que m'ha agradat molt com escrius. Esperaré els teus nous escrits.

    Una abraçada,

    Parsimònia

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

95748 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/