Cercador
Última abraçada
Un relat de: magaloPedra anciana d’antic santuari
quanta pluja s’hi ha anat adherint
i la molsa s’hi estén
ben nodrida d’humit
i l’arbreda s’ho mira distant
El vent hi entra per moltes escletxes
i al sortir-ne es fa un embolic
i content entretant
esvalota xiulant
la tonada de càntics passats
I vindran les més dures glaçades
i després la implacable calor
el roent sol d’estiu
no tindrà compassió
de tan vell i malmès casalot
Les parets s’han espolsat la vida
i no enyoren rialles ni plors
sols guixots atrevits
i espais vuits de records
on el crit del ocell fa ressò
Les finestres als arbres conviden
darrer anhel pel vell temple abatut
fent d’amics fent d’amants
abraçant al seu pas
arrelant fort fins l’alè final
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Comentaris
-
Hola Magalo[Ofensiu]Josep Ventura | 20-11-2011
Gracies de tot cor per els teu comentaris, això dels
telèfons i banderes la veritat es que no en tinc ni idea i tampoc
m’he adonat del que dius, en quins autors surt això? Crec que
es una pregunta per el fòrum.
Una abraçada
Josep
-
Si poguéssim[Ofensiu]Josep Ventura | 19-11-2011 | Valoració: 10
Llegir les pedres quant aprendríem
Trobo que es un poema molt bonic i sensible
Felicitats
Una abraçada
Josep
-
Els arbres arrelen...[Ofensiu]nadàlia | 16-11-2011
Molt bonic el teu poema. És veritat, passa en els nostres paisatges exteriors i interiors. Però finalment som com arbres ben arrelats que malgrat la indiferència o la sol.litud, deixem anar branques i fulles al vent, al cel plujós que ens dóna vida, al cel clar que ens omple de llibertat. Tot plegat, tot retorna a la natura i a vegades la vida és com un arbre sec, mig mort, però amb una fulleta que poncella en la branca més jove, que reneix.
Una abraçada. Ens llegim si vols.
l´Autor
163 Relats
484 Comentaris
115950 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94
Biografia:
Terrassa,En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.
Marta
mgalobardes2@gmail.com