Ulls

Un relat de: jordiclusella

Aquells qui han nascut amb bona vista,
viuran sempre al servei d'aquesta
i dels seus càrrecs de confiança, els ulls,

aquell parell de bessons bellugadissos
que imposen, sense gaires complicacions,
el seu règim totalitari als seus portadors,
les persones.

"No existirà més del que puguis veure!",
diuen subtilment però amb contundència.
I nosaltres obeïm perquè, certament,
es fa difícil desafiar les lleis de la retina.

És per això, perquè en sóc conscient
i perquè vaig néixer amb bona vista,
que m'agrada aclucar els ulls de tan en tan
i, senzillament, veure-hi plenament....

Comentaris

  • ambre | 15-07-2006 | Valoració: 10

    Es veu que és un bon poema, amb ulls i sense ...

  • fosca | 06-07-2006 | Valoració: 10

    "No existirà més del que puguis veure!" m'ha agradat aquest vers però el que més m'ha agradat és el que dius: poder tancar els ulls i veure-hi més. De vegades els ulls s'enceguen per sí sols i només veiem el que el nostre cap vol.

    Enhorabona!

    Gràcies per tots els comentaris, de debò que m'han fet molta il·lusió!

    Anna

  • Una bona definició d'ulls:[Ofensiu]
    filladelvent | 06-06-2006

    aquell parell de bessons bellugadissos
    que imposen, sense gaires complicacions,
    el seu règim totalitari als seus portadors,
    les persones.


    Molt encertat, Jordi!

    Et continuaré llegint.

    -Filladelvent-

  • sí...[Ofensiu]
    Capdelin | 05-05-2006 | Valoració: 10

    com diu el poeta: és quan dormo que hi veig clar... perquè els ulls, de vegades, per culpa de l'escenografia aparentment fidel, per culpa dels decorats, dels efectes òptics i altres subtils circumstàncies... capten realitats dubtoses... Aclucats... tot és negre i la pel-lícula visual s'inicia en repòs sense dependre de llum ni de postures falses...
    una abraçada.

  • els ulls...[Ofensiu]
    Azalea | 05-05-2006 | Valoració: 10

    Un altre poema que parla dels ulls... Però aquest és diferent.. M'ha agradat moltíssim, de debó!! Fa reflexionar una estona...
    Et seguiré llegint, si puc!

  • per reflexionar sobre el que tenim[Ofensiu]
    helena | 05-05-2006 | Valoració: 10


    Bonic poema que incita a la reflexió.

    El meu pare és quasi cec i sempre ha estat una persona molt activa.

    Potser és el sentit de la vista, el que quan el perds,
    més desemparat et deixa.

    Quasi que ploro, per que em toca massa la fibra.


    Una abraçada!

    helena

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: