Suïcidi involuntari

Un relat de: jordiclusella

Un sap, i no cal ser un savi,
que la mort descansa
- freda com el marbre,
avorrida i indiferent -
als laterals de les autopistes,
a les sales d'espera dels hospitals,
entre oasi i oasi dels deserts oblidats.

Però qui hauria pogut imaginar
que tenia també un lloc a la teva habitació?

Potser perquè la vida t'avorria,
la vas deixar entrar al teu racó de marbre
i amb la indiferència d'aquell qui ja no espera res
et vas deixar posar la soga el coll
per sentir després com es tombava la cadira.

Comentaris

  • Està...[Ofensiu]
    AVERROIS | 20-12-2005 | Valoració: 10

    ...molt bé, però la mort no està avorrida, té molta feina, més aviat està estressada. Una abraçada.

  • Vaja...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 20-12-2005 | Valoració: 10

    Fa posar la pell de gallina aquest poema.

    És fre, sembla de marbre, com la mateixa mort, que s'espera.

    Has sabut donar-li el to necessari per convertir-lo en un poema ombrívol, proper a la mort.

    Si més no, quan el llegia, un calfred m'ha recorregut l'espinada!

    Et felicito per tan bon poema. Un barret per vós, ple de molt anys de vida!!!

    Una abraçada.

    Salz.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: