Cercador
Suïcidi involuntari
Un relat de: jordiclusella- Compartir:
Un sap, i no cal ser un savi,
que la mort descansa
- freda com el marbre,
avorrida i indiferent -
als laterals de les autopistes,
a les sales d'espera dels hospitals,
entre oasi i oasi dels deserts oblidats.
Però qui hauria pogut imaginar
que tenia també un lloc a la teva habitació?
Potser perquè la vida t'avorria,
la vas deixar entrar al teu racó de marbre
i amb la indiferència d'aquell qui ja no espera res
et vas deixar posar la soga el coll
per sentir després com es tombava la cadira.
Comentaris
-
Està...[Ofensiu]AVERROIS | 20-12-2005 | Valoració: 10
...molt bé, però la mort no està avorrida, té molta feina, més aviat està estressada. Una abraçada.
-
Vaja...[Ofensiu]Ze Pequeño | 20-12-2005 | Valoració: 10
Fa posar la pell de gallina aquest poema.
És fre, sembla de marbre, com la mateixa mort, que s'espera.
Has sabut donar-li el to necessari per convertir-lo en un poema ombrívol, proper a la mort.
Si més no, quan el llegia, un calfred m'ha recorregut l'espinada!
Et felicito per tan bon poema. Un barret per vós, ple de molt anys de vida!!!
Una abraçada.
Salz.
