Cercador
"No, no cal"
Un relat de: jordiclusella- Compartir:
(A Barcelona capital)
Cal que visqui el vell calb coix
que encalla l'entrada al vagó
en hora punta del metro impuntual?
Cal treure de casa el nen cridaner
que no vol veure cangurs
en una conferència magistral?
Cal que es creui amb un carrer estret
la ruta diària de la senyora xacrosa
quan fem tard a una reunió?
Cal aparcar davant d'un pàrquing
si cau turmenta de gotes de plom
quan venim del supermercat?
Mentre les agulles de la minutera
tinguin un sentit i plena utilitat,
la cínica resposta serà: "no, no cal".
Comentaris
-
Parles [Ofensiu]filladelvent | 20-12-2005
sobretot de perdre el temps, en el teu poema; des d'un cinisme -com tu mateix dius- que esgarrifa.
M'agrada el distanciament que poses entre lector i autor, aquesta fredor que he opsat en els teus últims tres poemes..., potser sobretot en "Suïcidi involuntari", és clar. Però m'han agradat, sí.
I potser el que he trobat més encertat dels tres és "El dibuix d'un somni", que crec que amb poques paraules encertat plenament una definició de la que molts cops reflexiono i em costa arribar a cap conclusió; el somni, el son, és ben misteriós; i m'agrada que hi equiparies amb el misteri de la mort.
Felicitats i gràcies per comentar-me.
-Filladelvent- -
El temps...[Ofensiu]AVERROIS | 19-12-2005
...s'hauria d'aturar i deixar que les nostres ànimes descansesin. Mentre això no passi, com tu dius, no cal.
Merces pels teus comentaris. Una abraçada.
