TVE I LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA

Has sabut exposar d'una forma molt espontània els canvis d'hàbits ocasionats per la inclusió o no, d'anuncis a la televisió. Un fet viscut per la majoria de les persones però que tu has sabut descriure amb el teu fi humor i ironia.

Enhorabona, Aurora, per aquest assaig!

Núria

PS: Veig que, a casa teva, sou gent molt organitzada, eh?

Una altra vegada m'has enganxat amb un del teus monòlegs. Com sempre saps treure del no res, un relat per a llepar-se els dits. A més a més, com És d'una durada moderada, encara que no puguis deixar de llegir, no t'arriba a afectar la incontinència del que sigui i pots acabar de gaudir-ne amb tota tranquil·litat.
Una vegada més... gràcies per escriure i... FELICITATS!
- Joan -

Sempre tant trempada i simpàtica, Aurora... Només et conec de relats, però en els cops que he tingut contacte amb tu sempre m'has semblat així.

El relat és bastant bo, i catxondo. I tens raó: la TV abusa massa dels anuncis, això no és bo.

Però per altra banda, la TV no li donem menjar els espectadors, sinó els anunciants. D'algun cantó els senyors de la TV han de menjar per viure...

Com diria la cançó "La vida segueix igual i sempre hi ha alguna cosa per la que lluitar" (no sé, em surt dir aquesta frase).

Ens veurem per aquí, Aurora. Que vagi bé!!

de portar el teu segell inconfusible, aquest relat confirma, una vegada més que, en llegir-lo passaré una bona estona. És un relat tan real! M'ha encantat, Aurora!
Una abraçada i no perdis mai aquest admirable sentit del humor.

Sincerament ,
aixo fomentarà encara mes l' obesitat.
i us diré perque,
al final, al menjador hi posarem un petit lavabo portatil, i al altre costat una mini cuina ben sortida. i sense practicament moure's endraparem i buidarem la bufeta
sense perdre detall...

Sí, prefereixo.... deixar la TV i anar a.... que anar a.... per trampejar els anuncis.
Molt bon relat, Aurora.

A casa hem instal·lat un vàter en el menjador. Ara ens estem plantejant de apropar-nos la nevera. No obstant, després de meditar-ho molt, penso que optarem per posar un televisor cada dos metres abans de instal·lar els llits.
I és que la "tele" és com un més de la família. i pobre de nosaltres si ens falta. Encantat de la vida i de haver llegit el teu relat.

D'acord, d'acord i completament d'acord amb tu, jajaja!
Absolutament d'acord amb tot... bé, amb gaire bé tot, perquè t'he de dir que jo les pispes li poso al hàmster, que a casa meva no hi ha lloro... al menys, no d'aquells que tenen plomes de colors.

Feta aquesta puntualització, vull deixar clar que, en tota la resta de la teva reflexiva reflexió, estic tant d'acord que podria signar-la si recollissis signatures d'adhesió.

I deies que "jo" sóc "la repera" ? pues anda que tu... ;-)
Gràcies al teu bon humor i a la teva generositat en compartir-ho, m'has alegrat un dia gris, humit, trist per acumulació d'elements externs... i pel que té de final de festes i d'inici de dietes equilibrades i tal i qual.

T'envio una abraçada digna de ser televisada,
Unaquimera

Tens molta raó , i tant, està ben clar que ens manipulen com volen i com els convé.
Divertides reflexions televisives. Tot llegint he imaginat una escena, com aquelles pel·lícules americanes, on com diria algú, "no es perden pistonada" però jo ho trobo bonic, familiar, és comparteix tot, les necessitats, els petits vicis... Oh ! aquesta "caixa tonta" com ens deien abans, deixeu-los anar, tonta, tonta, la caixa, però ens té ben collats i ara sense els anuncis encara més. Jo si t'he de dir la veritat, hi ha vegades que gaudeixo més amb els anuncis que amb el programa. Solució, anar canviant .
M'ho he passat molt bé amb aquesta dissertació. M'encanta la capacitat que tens de trobar un tema i capar la nostra atenció fent-nos passar una estona tant agradable.
Has començat l'any divertit , doncs que continuí la ratxa !
Una abraçada plena d'il·lusions que avui és dia de Reis, és dia de Màgia !
Núria