Tunísia

Un relat de: Llima

Em pregunte, mare, d'on sóc.
Quan plore, quan arribe ací; i allà.
Em pregunte si sóc de ceràmica, espècies,
canals, rius o plujes.
Si sóc de terra, si sóc de mar.
Em pregunte, mare, d'on sóc.
Quan tot és soledat, quan impera el silenci.
M'ho pregunte a una nit qualsevol
d'un juliol avançat,
mentre un avió creua el cel de Tunísia.
Em pregunte d'on sóc, mare.
I per un moment vull tornar al teu ventre,
i trobar allà, a la sang calenta,
la resposta que busque.

Comentaris

  • Absolutament genial, altre cop[Ofensiu]
    Carme Cabús | 15-08-2010

    Has de seguir escrivint. Traspasses totes les capes de miratges enganyosos amb un tendre punxant i arribes al nucli incandescent d'una veritat que ens reveles, un lloc on tots ens hi reconeixem.

    Felicitats, Andrea. Ens cal el teu doll salvatge, inesgotable, la teva mestria amb la llengua, la teva sensibilitat extrema.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llima

Llima

25 Relats

22 Comentaris

20024 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Hola a tots!

Em dic Andrea i sóc de València. En breus començaré tercer d'Història de l'Art (tinc vint anyets), i m'alegra molt poder penjar les cosetes que escric i llegir-ne d'altres molt interessants.

M'encanta la música! Toque el piano i m'agrada composar en el meu temps lliure. També gaudisc molt del cinema, la fotografia i de sortir amb els amics.

Viatjar és la meua passió, però l'economia no em permet fer-ho tant com m'agradaria.

Dues ciutats... Barcelona i París, sense dubte.

Us deixe el meu blog!

www.levinducadavre.blogspot.com

Una besada :)