Cercador
Tunísia
Un relat de: Llima- Compartir:
Em pregunte, mare, d'on sóc.
Quan plore, quan arribe ací; i allà.
Em pregunte si sóc de ceràmica, espècies,
canals, rius o plujes.
Si sóc de terra, si sóc de mar.
Em pregunte, mare, d'on sóc.
Quan tot és soledat, quan impera el silenci.
M'ho pregunte a una nit qualsevol
d'un juliol avançat,
mentre un avió creua el cel de Tunísia.
Em pregunte d'on sóc, mare.
I per un moment vull tornar al teu ventre,
i trobar allà, a la sang calenta,
la resposta que busque.
Comentaris
-
Absolutament genial, altre cop[Ofensiu]Carme Cabús | 15-08-2010
Has de seguir escrivint. Traspasses totes les capes de miratges enganyosos amb un tendre punxant i arribes al nucli incandescent d'una veritat que ens reveles, un lloc on tots ens hi reconeixem.
Felicitats, Andrea. Ens cal el teu doll salvatge, inesgotable, la teva mestria amb la llengua, la teva sensibilitat extrema.
l´Autor
25 Relats
22 Comentaris
21044 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Hola a tots!Em dic Andrea i sóc de València. En breus començaré tercer d'Història de l'Art (tinc vint anyets), i m'alegra molt poder penjar les cosetes que escric i llegir-ne d'altres molt interessants.
M'encanta la música! Toque el piano i m'agrada composar en el meu temps lliure. També gaudisc molt del cinema, la fotografia i de sortir amb els amics.
Viatjar és la meua passió, però l'economia no em permet fer-ho tant com m'agradaria.
Dues ciutats... Barcelona i París, sense dubte.
Us deixe el meu blog!
www.levinducadavre.blogspot.com
Una besada :)