TRES SEGONS

Un relat de: Ros Martí
TRES SEGONS

   La victòria no se'ns pot escapar. Ho tenim a tocar. És el darrer minut de la pròrroga i l'èxtasi s'acosta. Som més bones que aquesta colla de cregudes superbes.
  La jugadora més ferma de l'equip rival recull la bimba i  corre amenaçadorament i ràpida vers la porteria de l'Àngela, la nostra portera suplent.  Resten tres segons perquè s'acabi. L'Àngela s'arromanga, clava els peus a terra i flexiona els genolls fixant l'esguard amb aquella intrèpida calma que la fa mantenir-se tranquil·la en les situacions més difícils. Amb gèlida mirada cerca els ulls d'aquella rival que gosa encarar-la. L'observa agafar la pilota amb les dues mans i com abans de trepitjar la ratlla vola damunt la línia tirant enrere el braç.  L'Àngela mou els braços amunt i avall frenèticament per mirar de despistar-la. Però no es belluga encara, aguantarà fins l'últim moment.  Quan ho fa sent espetegar el genoll dret i abans d'adonar-se'n rodola per terra cargolant-se de dolor.

   Però l’altra noia  ja no és a temps de deturar el seu vol. Tampoc no ho faria. Estan acostumades a guanyar. Ho han fet sempre, des de primària. A la secundària les forces s'han igualat força però encara mai no hem aconseguit guanyar-les i ara érem a punt de fer-ho. Nou anys. Sis de primària i tres de secundària. Sempre jugant les finals i sempre perdent. I ara que ho teníem...

   A la banqueta, tanco els ulls, els cobreixo amb les dues mans i compto mentalment, tres, dos, un... La botzina ressona eixordadorament, les meves companyes s'aixequen totes alhora en una mateixa revolada. Xisclen i riuen i corren cap a l'Àngela que, estesa al terra, plora de dolor. Totes se li abracen i jo allà, asseguda al banc de fusta dels perdedors, com una bleda.   La nostra rival  resta també al parquet, plorant de ràbia i de frustració i maleint la  pròpia relliscada en el moment de fer el llançament.  La pilota rodola mansament per la línia de fons abans de sortir fora, a dos centímetres de l'empat..



Comentaris

  • Així és, per tres segons...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-01-2022 | Valoració: 10

    Vaja!, així és. Un relat on descrius molt bé, tota l'acció del seu contingut amb certa inquietud. Esperant el resultat, llegint aplegue a saber-ho. Per tres segons, no van guanyar.
    Molt bé, Ros Martí.
    Enhorabona i sort en el concurs.
    Salutacions.

  • Prou bé | 21-12-2021

    Tal com t'han dit un bonic homenatge!
    La pràctica d'un esport de competició porta aparellada la vivència de múltiples situacions no tetes gratificants que, sovint, es veuen recompensades amb l'esforç de superació personal i de grup.
    Tot això i més, molt ben descrit!
    Amb total cordialitat

  • Un bonic homenatge...[Ofensiu]
    Iona | 20-12-2021

    ... a un dels millors esports del món, l'handbol.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Ros Martí

Ros Martí

68 Relats

161 Comentaris

19341 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Travesso de tornada el pont de les estrelles.

Tots els meus relats, poemes i cabòries a celesti1462.blogspot.com.es

També el meu e-book RELATS FUGISSERS, disponible a Amazon per a qualsevol dispositiu. Va, que costa menys que un esmorzar...