Tres pescadors sants

Un dia el prelat visitava una de les illes Solovec. La gent li van comentar: “Aquí viuen tres pescadors sants: Vaska, Vanka i Iliusha”.
No li va agradar aquesta declaració tan valenta: “No pot ser, ara ho comprovarem”.
Quan ell va apropiar a ells, va veure tres homes amb uns vestits vells, estripats, sense sabates, bruts. Va preguntar, fent-los la creu de benedicció:
-Expliqueu, com vareu arribar aquí i que feu?
-Fa vint o trenta anys varem patir un accident al mar: la turmenta va destruir el nostre petit vaixell; ens varem estat aguantat sobre una peça de fusta (de les restes del vaixell) i varem pregar i prometre: “Deu, si ens salvem i arribem al terra, mai anirem d’aquest lloc”.
Ens varem salvar i arribar a aquesta illa inhabitable. Un cop a l’any el cura del terra ve i ens confessem.

-Bé, però com us pregueu ja que és molt important?- va preguntar el prelat.
-Com ens podem pregar, si sabem només tres lletres i res més. Però sabem que hi ha Santa Trinitat el cel, i com que nosaltres també érem tres, varem inventar una pregaria: “Vosaltres sou tres, i nosaltres som tres, perdoneu-nos!”
-Ai-ai-ai! Així no es prega. Repetiu darrere meu: “Pare nostre...”

Van repetir varis vegades, fins que al prelat semblava que ho van aprendre. Va beneir-los i marxar de l’illa.
La nit era fosca, i caminant sobre la coberta del vaixell, el prelat va veure una resplendor just on era aquesta illa, i va pensar: “Pobres, potser la seva casa està cremant ara...”
Però la llum cada cop es feria més fort i s’apropiava... Va fregar ells seus ulls i no va creure: aquets pescadors, agafats pels mans, corrien sobre l’aigua cap el seu vaixell.
-Senyor! Perdona, hem oblidat les paraules de la plegaria que ens va ensenyar; ens la podries ensenyar un altre cop, si us plau?
-No crec que ho necessiteu: els vostres cors són tan nets, que podeu córrer sobre l’aigua que ni puc ni fer jo. Pregueu com ho vareu fer sempre i que el Deu us guarda!


(la llegenda traduïda i adaptada per l’autora)