Tres Nadals sense tu

Un relat de: prudenci

I

Quan vas néixer a Betlem
Tres Reis Mags t´adoraven,
Ruc i bou et donaven
L´alè per els teus peus.

Al redós del breçol
La teva Santa Mare
Que amb amor et cuidava
I et donava consòl.

Sant Josep , al costat
amb sa vara florida
Et donava sa vida
I et mirava amb el cor.

I el pagès i el pastor
Que contents t´adoraven
Al portal et deixaven
El seu record d´amor.


II

Un Nadal sense tu
Només amb cava i postre,
Paó a casa nostre,
Carn d´olla i bons torrons

Un Nadal de collons,
Sense amor , sense guia,
Sense Verge Maria
I forrat de mil.lions.


III

Un Nadal sense tu,
Sense casa ni mare,
Sense lluna, sense ara,
Només el carrer i jo.

Un Nadal plè de plor,
Sense menjar ni taula.
Diu-me tu una paraula
I et donaré el meu cor.



IV

Certament les raons
De la meva poesia,
Són que tu en aquell dia
Vas aturar els tres mons

El del ric , el del pobre,
I el del solitari poeta
Que menja en bona taula
Però plora pels racons.

Comentaris

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Shu Hua | 14-12-2004 | Valoració: 10

    Tot i que no l'he entès gaire bé, però, com li vaig dir a la Llibre, els poemes no són per ser entesos, sinó per ser sentits. Sigui com sigui, m'ha agradat el ritme. I amb el darrer poema, ja he entès una mica millor de què anava.
    Et descobreixo avui, et desitjo bon nadal i fins a reveure.
    Glòria

  • Original com tot el que estic descobrint de tu[Ofensiu]

    Matisos i contrastos del Nadal.
    El Nadal en perspectiva històrica.
    El Nadal a casa nostra.
    I el Nadal de la pobresa i la solitud.
    Tres imatges i tres móns: "El del ric , el del pobre,/I el del solitari poeta...". Potser li manca un xic més de cohesió interna, però no m'ha desagradat en absolut. SORT!

  • Ben lograt![Ofensiu]
    brideshead | 09-12-2004 | Valoració: 10

    La realitat crua del Nadal. Ho has sabut dir intensament, i alhora, poder-ne fer una poesia. Enhorabona.

Valoració mitja: 9.67