L´home de la genollera roja V

Un relat de: prudenci

V
Viurem sense patir o glatir, enamorant-nos del foc, i del llac, i del vi.
Viurem junts en una casa feta de ginesta i mel,
i romaní, sota el cel de les belles olors, on cantar és fer sortir el sol.
Lluitem per fer-nos un. Mai no m'embriagues, ni vols que bevem junts;
em palesa l'amor, però, eixa violència. Segueix-me punt per punt,
i arribarem enllà del cel, amunt...
Jo, malgrat tot, provaré encara d'ésser un, i sol, i lladre
per amor de tu. Ja no m'agrada viure
sense el llaç d'amor que vols donar-me. Ja no aniré enlloc més, potser.
Deixaré soles amants i llibertats. No passaré més temps
sense besar-te els llavis, i no viurem ensems
com dos estranys que es volen. Espera't, espera't un moment,
no desenllacis els dits que vaig prendre't en amar-te.
La llum ja ve, falta poc perquè altre cop l'Amén
davalli sobre nostre. Car jo, que he navegat per ports de gran perill,
ho has de saber, encara penso de tu engendrar-ne un fill;
però tu raus en la por i la desconfiança.
Seré l'amant, el noi i el pare, si em dónes ta cançó i tu reps la meva.
És el moment de deixar cantar els grills.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer