Tres moments i una veu

Amb la veu cansada de les paraules del dia, acudeixo al refugi de la teva poesia, i em regalo tres moments ( és un luxe triple! ) de bellesa...

He trobat el mar en tots tres moments ( el seu brogit etílic i el seu blau, els petons còmplices a la seva vora, una illa del somni mar enllà ) com un convidat que s'hi sent a gust i no marxa, i fa companyia, i resulta finalment un espectador còmplice, espectador, confident.
A ell li he confessat qui dels tres m'ha robat el cor per un instant, però no ho escriuré aquí per no resultar injusta amb els altres dos, que m'enamoren per diferents raons.

El domini del vers és evident en cadascun d'ells, però això en tu no és novetat; el ritme de cadascú, però, és propi, divers, i ofereix un marc diferent a cada escena, de tal manera que les percepcions queden sotmeses, tot i la força de la imatge, al degoteig, l'onatge o el raig de sensibilitat poètica en què s'insereixen.

Avui t'envio tres abraçades ( totes tres blaves, però! ),
Unaquimera

i no he pogut estar-me'n de comentar-te aquest poema que m'ha encisat des del primer moment.. Sensacions rebudes amb tots els sentits i que perduren a la pell per ser reviscudes com petits instants màgics que el poeta ens pot regalar.
Preciós, Vicenç, de debó.
Seguiré llegint-te perquè tant en poesia com en prosa m'agrada molt la teva manera de transmetre sensacions.
Una abraçada

Vista, oïda, tacte, gust, olfacte utilitzats amb una sonoritat deliciosa i unes imatges molt riques. I després de la màgia, de l'encís, de la calidesa d'una trobada sempre s'ha de retornar a la dura realitat. L'instant és efímer. Sort que el poeta el pot perpetuar.

Com sempre, un plaer llegir-te
Fredia

Bones imatges plenes de color llisquen al ritme d'aquesta veu de poeta...
El que més m'ha agradat :
"Potser serà el brogit etílic de les ones
que t'impedeix de veure
el blau del mar."
i
"Siluetes sensuals
de corbes on l'esbarjo
juga a viure, fent-se gran."

El plaer dels sentits (vista, olor, gust, tacte i oïda) respira en aquest poema, Vicenç.

petons

angie

Tres moments de màgica intimitat.

No fan de bon triar, però em quedaria amb Nocturna i "…el brogit etílic de les ones que t'impedeix de veure el blau del mar".

Felicitats i una abraçada

i els colors perduts en una sintonia, una setena dimensió de la meva ment... amb un gust indefinit.

tres veus somiades en un poema, fetes moments que muden els sentits amb plaer.

Intentaré trobar aquests poemaris, quina enveja fa això de veure tantes publicacions... jeje

Et vaig seguint,
Lady Shalott