Tres avisos

Tot va començar el dissabte al vespre. Aquella nit la lluna em va picar l'ullet i em va dir: - Avui sí, noi. Avui toca - I va tocar. No vestia massa elegant ni anava massa de penjat, no vaig estar ni massa adulador ni tampoc vaig simular un excessiu desinterès...- Encantador, Toni. Avui, estàs guapo i encantador. Cap dona no podria resistir-se als teus…..- I la vaig fer callar amb un breu i suau petó als llavis. Si li arribo a deixar acabar la frase m'hagués sentit gasela. I en el joc de la seducció, als homes, i això és reducte d'aquesta ancestral genètica masclista que s'extingeix, ens agrada ser lleons. I en comptes de cafès varem demanar el compte i un taxi. - A Sabadell, Ronda Zam... - I, sense parar ni un instant de besar-nos el taxista ens deixava davant del 137 i l'ascensor del vuitè segona Tres mans es van trobar dins les butxaques dels meus pantalons. La meva dreta que agafava les claus i les de la Carlota que m'avisaven que, aquella nit, les portes de la seva intimitat estaven del tot obertes per mi. Per mi i només per mi.

- Com dius?
- No res preciós, afanya't. Et vull ja. Et vull a dins meu ja!
- És que no s'obre la porta. No sé què passa.
- Estàs nerviós?
- Fa moltes fotocòpies que somio amb aquest moment, preciosa...Segur que no m'has dit rés?
- Segur...Deixa'm provar-ho a mi. Espero que no siguis tant sapastre descordant sostenidors.

Hauria jurat que, mentre em barallava amb el pany de la meva porta, algú m'havia dit "Primer avís, Toni". Però allà només hi érem; la preciositat de comptabilitat (- Segur que no he dit res, pesat -) jo mateix (que m'assegurava per tercera vegada que érem davant el vuitè segona) i el meu...la meva...poseu-li el nom que vulgueu però no sigueu vulgars, si us plau (que impacient semblava voler obrir la porta personalment). Quinze interminables minuts després...

- Buffff...per fi. Segur que no m'has dit res sobre un "primer avis", oi?

Sense respondre'm, i com si ja hi hagués estat abans, a espentes i abraçades la Carlota em portava a l'habitació d'aquell pis que necessitava una urgent neteja. Ja al llit, la gasela es convertia en lleona i el lleó en conillet de vellut. M'estalviaré explicar-vos, colla de pervertits, com va anar i quan va durar el tema. Això només ho faig al meu amic de Mataró...ring...ring...ring...ring...

- David...David?
- Hola plasta. Són les putes nou del matí de diumenge !
- Calla i escolta Cap gros !... Estic enamorat.
- Vaja novetat. D'aquí t'has enamorat aquest "finde"?
- ......mmmm.......
- La de comptabilitat? Hi va haver tema, no? Seràs cabró !
- Quina màquina David!. Rotllo Ibertren "Adelante, atras..."
- ...ei ei ei...m'ho expliques aquesta tarda, que jo ara me'n torno al llit. Baixaré a Sabadell a fer un cafè. "Okins"?
- "Okins"...però vine descarregat que no m'agradaria posar-te calent amb el tot el t'he d'explicar.
- D'acord...a quarts de cinc?
- A quarts de cinc!

I a "quarts de cinc i cinc" sonà el telèfon.

- David? Què passa? Véns o què?
- Que si vinc? On ets cabró? Porto mitja hora picant a l'intèrfon.
- Estàs a baix? Ara t'obro.
- Vaaa...

Per l'intèrfon, no només sentia el David remugar, sinó el soroll del trànsit. L'aparell funcionava perfectament. Aquest......

- David....David? Que em sents?
- Segon avís Toni
- David? Què dius?
- Jo res...que m'obris "neng", que sinó em prendré el cafè a la grangeta d'aquí davant
- Escolta...que no estic boig...Segur que no has dit "Segon avís Toni"?
- Què t'empatolles? A tu el sexe et puja el cap. Vols obrir-me d'una vegada?

El David va buscar, d'entre la pila dels plats bruts, dues tasses de cafè. De mentre, jo vaig començar un relat de més de dues hores sobre allò que s'havia esdevingut durant menys de tres quarts (preliminars al taxi i a l'ascensor exclosos) . I cap allà les set es va acomiadar.

- Au nen. Et deixo. Que sé que ara et posaràs a veure el Barça. Encara que et recomano que abans netegis una micona aquesta porquera.
- Ja ho faré demà...que ara vindrà el meu germà a veure el partit. No et ve de gust quedar-te?
- No gràcies...del futbol només m'agraden les repeticions dels gols.

I el meu germà va arribar tot just quan començava el partit.

- A quin canal el fan Toni?
- Al Plus. És el número dos del satèl·lit.
- Vols una birreta Òscar?
- Si ets capaç de trobar la nevera camuflada amb la ronya que hi ha a la cuina. Si ho veiés la vella...
- Aquesta setmana m'hi poso.
- Però comença el dilluns, que tens feina per dies...Escolta; ¿M'has dit el número dos, no?
- Sí....què passa?
- No ho sé. S'hi veu el menjador de casa teva. No tindràs una Web Camb endollada?
- Una güeb què? A veure...Hòstia sí. Fes zapping...
- ...dos, tres, quatre....Collons! Cada canal és una habitació del teu pis!
- Apuja el volum...

Tercer i últim avís, Toni. Jo sóc el teu pis i tu ets un garrí. Si a tu tant te fot rebre gent entre tanta merda a mi no. O em neteges d'una vegada o et continuaré putejant cada cop que tinguis visites. T'he deixat fotre un clau i explicar-ho al teu amic de Mataró, però el Barça el veuràs al bar.