Trencant el silenci

Un relat de: Àfrika Winslet

La teva mirada glaça l'escena
el vent s'amaga, les fulles cessen
el seu ball incansable, de primavera.

S'enfila el temor per les meves venes,
continc la respiració, m'ofego de neguit.
Asmàtic, el temps, avui no té cap pressa,
gosa gaudir d'un respir que sovint nega.

Em sento tensa, dissimulo absent
i encenc en el cor una espelma...
Algú para el món perquè no es perdi
les teves paraules trencant el silenci,
el meu plor fred tornant-se somriure tebi,
el teu cor desfet regalimant a cada lletra.

Comentaris

  • Devoció total[Ofensiu]
    Chen Ruestes | 13-12-2006

    Es el que em suggereix aquest poema. Ah!i graciès per les teves paraules al forum. un petó.


    Chen.

  • Ala, que no t'he valorat i era un deu!!![Ofensiu]
    Arbequina | 13-07-2006 | Valoració: 10

    Valoració només; sota, el comentari.

  • Arbequina | 13-07-2006

    He clicat "Trencant el silenci" com a relat preferit d'un altre autor i he anat a parar a Afrika Winslet, que tot just llegia fa (dos dies? Ahir?).
    En fi, m'he dit, una altra bona poesia, segur.
    Bé, crec que la millor manera de fer-te entendre què m'ha semblat aquesta poesia i les altres que t'he llegit és reproduint-te el que he expressat: (Està en col·loqual, clar)
    "És que és boníssima, aquesta pava".
    En fi, ets una poetessa genial, de debó, boníssima. I fas grans poesies, molt grans.

    Una abraçada i fins aviat. Segur que el proper cop no et trobo per casualitat.

    Arbequina.

  • ostres[Ofensiu]
    Xitus | 02-06-2006 | Valoració: 10

    es respira molta sensibilitat darrera i una facilitat per a plasmar el que significa el moment en sí que fa quedar-me amb una sensació de com si l'estigués veient.
    Vaig ara a pel segon que em digueres.
    Petons!
    Xitus.

  • Tocant el cel[Ofensiu]
    helena | 27-04-2006 | Valoració: 10


    Diuen que la perfecció no existeix.

    Hi ha però, poemes que li passen frec a frec,

    la sobrevolen altius, impertérrits, perennes.

    Com un huracà,

    passen i després res és el mateix.

    Aquest, sense dubte, és un d´ells.




    helena

  • Magnífic[Ofensiu]
    tramuntana | 19-03-2006


    -Algú para el món perquè no es perdi
    les teves paraules trencant el silenci...-

    Brillant. M'ha encantat. El títol m'ha
    impactat molt. -Trencant el silenci-. El trobo meravellós. Mentre el llegia m'he anat imaginat una escena de pel·licula amb els teus mots. Aquests han dibuixat en mi, una imatge.
    Felicitats de tot cor. Et seguiré llegint!

    laura^^

  • Genial![Ofensiu]
    Azalea | 18-03-2006

    uaaa m'encanta...
    has aconseguit que visqui el moment... ple de tensió, d'emoció, de pànic pel què passarà en el moment immediat...aquest silenci que fa tant mal però que no saps com trencar, ni si ho has de fer... i finalment, un somriure... :)

  • s'obren clarianes en l'obscuritat...[Ofensiu]
    ROSASP | 17-03-2006

    Un ritme constant i àgil; un embolcall eteri per descriure quelcom molt profund.
    Quantes vegades ens perdem entre els silencis, amb la incertesa d'un temps que sembla haver-se aturat en el no-res, navegant entre oceans llunyans com un naùfrag.
    Només un lleu gest, una senzilla i sincera paraula que ens acaroni, pot canviar els camps àrids i erms per un esclat tendre i lluminós de primavera.

    Un poema ple de força, sensibilitat i tendresa!

    Abraçades i rialles de colors!

  • El silenci es trenca...[Ofensiu]
    brideshead | 14-03-2006

    amb unes paraules que potser no volen ser escoltades... per què? doncs potser perquè tot canvia després afirmacions confoses, d'unes deduccions equivocades...

    I el temps s'atura i es converteix en una postal inert, sense vida...

    "...
    Asmàtic, el temps, avui no té cap pressa,
    gosa gaudir d'un respir que sovint nega
    ..."

    Un poema profundament críptic, potser difícil d'interpretar per altri... però, no em preguntis perquè, hi llegeixo un missatge amb una bona dosi de rancúnia, de retret. Tot resta aturat, cal la reflexió.

    Interessant exercici poètic, Àfrica.

    Petonassets!

  • tot i que...[Ofensiu]
    pseudo | 13-03-2006 | Valoració: 10

    no el puc entendre del tot, puc apreciar-ne la bellesa i dolçor d'aquesta peça!

  • uff!...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-03-2006 | Valoració: 10

    quina tensió... sembla l'obertura d'una peli de suspens...
    m'ha fet molta gràcia la teva mala lleteta de llegir el meu primer relat d'ara fa un any... quina vergonya!!! què simple, popular, naïf i naf-naf... me les pagaràs je je... per sort, he evolucionat una miqueta, no sé si per a bé o per a fatal del tot.
    un petonàs, Afrika... i per què Afrika? ai, ja ho sé... ets un creuatge entre amazona, anaconda-light i catalana de puta mare!!!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

830 Comentaris

152988 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.