Cercador
Translúcid
Un relat de: Núria NiubóObra de l' Albert Miralles, fotògraf autodidacta, de Sabadell, gran artista.
Translúcid
Sempre hi és,
sempre l'espera.
Darrere els vidres,
muda, quieta,
llença el baf
d'un ofegat crit
de solitud,
i escriu paraules
sense sentit.
Fantasma inert
d'un ésser perdut.
Pupil·les dilatades.
Semblant estàtic.
Pensament translúcid.
I.. sempre hi és,
sempre l'espera.
Diuen, que mai no dorm.
Impassible en la seva follia,
darrere els vidres
espera l'amant
que només viu en la seva ment.
Comentaris
-
bonic[Ofensiu]joandemataro | 24-02-2011 | Valoració: 10
tendre, melangiós, màgic poema
gràcies pel teu contacte i per compartir els teus escrits
joan -
M'has fet esborronar, Núria[Ofensiu]aurora marco arbonés | 10-07-2010 | Valoració: 10
Sempre em poses la pell de gallina amb els teus poemes i els teus relats.
Quanta soledat transmet el teu poema. Quanta necessitat d'amor no satisfeta... "Fantasma inert/ d'un ésser perdut/". És magnífic com tot el que escrius, amb una sensibilitat que et surt dels fons del cor.
No paris d'escriure que "tu vales", que t'ho dic jo. -
M'has recordat [Ofensiu]Nonna_Carme | 09-07-2010
una obra de teatre que vaig interpretar. "La casa de los siete balcones" d'Alejandro Casona. La protagonista també embogia per amor.
El teu "Translúcid" és delicat i fi com una porcellana de Limoges.
Estic desitjant que coincidim en alguna megatrobada per a poder conèixer-te. De moment t'envio una forta abraçada. -
Obsessió darrere el vidre[Ofensiu]Unaquimera | 09-07-2010 | Valoració: 10
Poema guanyador? I tant! Ben merescut!
A partir de l'estímul visual, has aixecat tota una història, una vida que parla de solitud i llargues esperes, de pèrdua de contacte amb la realitat i malaltia al cos i a l'esperit, de desesperança i obsessió.
D'aquesta manera, la figura humana reflectida en el vidre esdevé un fantasma, un personatge que navega entre dos mons: el real i l'oníric, el del que hi ha i el del que es desitja, el que ens margina i el que ens estima, el de fora i el de dins.
Ets una creadora admirable i admirada, Núria!
T'envio una abraçada d'estiu, càlida però no calorosa, translúcida però llarga i ferma,
Unaquimera
-
Transparent, el poema[Ofensiu]nuriagau | 08-07-2010 | Valoració: 10
Recordo la fotografia al fòrum, que vaig considerar molt suggerent, i recordo el teu poema participant. Admiro els poetes de la pàgina que sou capaços de traduir en metàfores les sensacions que us transmet una imatge.
En aquest cas, has sabut parlar-nos d'un personatge que, darrere els vidres, espera un amor imaginari pacientment.
Preciós, Núria!
Núria
-
Reflex[Ofensiu]nadàlia | 08-07-2010
MMMM. intens, harmònic, sí a voltes la ment ens fa viure sense viure com un reflex al mirall exhaurit.
Continua escrivint així, m'ha agradat molt, l'he trobat, opinió personalíssima i agosarada, Hichkonià, del mestre Alfred...cal arribar al final per entendre la trama. Felicitats i una abraçada
Valoració mitja: 10
l´Autor
149 Relats
1116 Comentaris
202729 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.
Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.
Sí, amics,
sóc addicta.
A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.
A vosaltres.
ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS
58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC