Tranquila

Un relat de: clariana

Enfilo carrer amunt cap a una direcció desconeguda, és una nit tèbia d'aquestes de final d'estiu on quasi ningú s'atreveix a sortir a voltar perquè es pensen que ja han cessat els moments de tranquil·litat i gaudi propis de l'època de vacances. Malgrat la malenconia que sento en veure que la porta de l'estiu està quasi tancada sento que encara puc avançar relaxadament. Potser no caldrà que deixi aquest pas durant tot l'any, al cap i a la fi si he superat tres mesos sense presses perquè no puc aconseguir seguir així fins l'estiu que ve?

El carrer es fa cada vegada més estret fins arribar a unes escales. Passa un gat. Vaig pujant sense cansar-me i arribo a una esplanada des d'on veig un mirador magnífic que dóna a una plaça petita davant un riu immens. Tot sembla ser màgic, uns cosa bonica en succeeix una altra encara més preciosa. Petits instants que endolceixen el cos i la ment, estic tranquila.

Penso que els llocs bonics no canvien, som nosaltres que tenim la capacitat de canviar d'objectiu.

De sobte a la plaça albiro un local nocturn on se sent el xiuxiueig d'una musica trista, hi ha taules macarròniques, intento afinar la vista i puc observar un grup d'homes grans asseguts i fent-la petar.

Riuen. Són senzills. Disfruten de la nit tot i estar rodejats d'un ambient decaigut. Sempre busquem els grans "quès" i poder realitzar les grans proeses, però perdem els petits instants que és el que realment importa cada dia.

Tranquila, m'aixeco i torno avanço cap al camí que em portarà fins a la pensió on dormiré plàcidament fins que la lluna es despedeixi de la nit.






Comentaris

  • contenta d'arribar[Ofensiu]
    clariana | 16-03-2007

    a veure que 100 lectors han pogut gaudir (o no) d'aquest relat, em sento tranquila de nou.

    GRACIES A TOTS 100!

    Clariana

  • i reposada.[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-11-2006

    El títol resulta una bona introducció, perfecta i senzilla, del relat, que és una narració feta sense presses, recreant-se en moments, en racons, en sensacions, impregnada de calma i d'un ritme propi, lent, dolç...

    Ben fet, ben creada l'atmosfera i ben transmesa.

    Tornaré a llegir-te, ja que trobo molt interessant el que fas!

    Avui t'envio una abraçada suau,
    Unaquimera

  • Bonica descripció![Ofensiu]
    Tufles | 13-09-2006 | Valoració: 7

    Els paràgrafs 2, 5 i 6 són molt bons!! felicitats

l´Autor

Foto de perfil de clariana

clariana

41 Relats

60 Comentaris

33324 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.
La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?