Cercador
Traient l'alè
Un relat de: Onofre- Compartir:
Havia viscut moltíssims cops aquell instant en que l'ànima s'eleva fins al cel infinit. Havia sentit tantes vegades aquells aplaudiments entusiastes que ja els començava a trobar en falta.
La vida no es mesura per les respiracions que fem, sinó pels moments que ens treuen l'alè. Havia après a no mentir, a no robar, ni ha enganyar, i a no beure per no haver de vomitar. Però si s’havia d'enganyar, mentir en els braços de la persona que un s’estima; cas de furtar, d'amagat, lluny de males companyies; Si has de fer trampes... per a enganyar a la mort. I si en els moments que treuen l'alè te l’has d’empassar… Ja arribarà l’haver de vomitar.
Considerant la perseverança com el començar cada dia com si fos el decisiu, així les coses, com podria tornar a reviure els moments que treuen l'alè? Havent-li pujat tots els peixos a la barba va i se li escapa com qui no se'n pot estar:
- "Ets un enorme... fill de puta!".
De cop i volta tornaren a sentir-se amb força els aplaudiments entusiastes que semlava ja no hauria tornat a sentir mai més que des de l'allunyament. Quina altra cosa dirà? Ah?
-----------------
La vida no es mesura per les respiracions que fem, sinó pels moments que ens treuen l'alè. Havia après a no mentir, a no robar, ni ha enganyar, i a no beure per no haver de vomitar. Però si s’havia d'enganyar, mentir en els braços de la persona que un s’estima; cas de furtar, d'amagat, lluny de males companyies; Si has de fer trampes... per a enganyar a la mort. I si en els moments que treuen l'alè te l’has d’empassar… Ja arribarà l’haver de vomitar.
Considerant la perseverança com el començar cada dia com si fos el decisiu, així les coses, com podria tornar a reviure els moments que treuen l'alè? Havent-li pujat tots els peixos a la barba va i se li escapa com qui no se'n pot estar:
- "Ets un enorme... fill de puta!".
De cop i volta tornaren a sentir-se amb força els aplaudiments entusiastes que semlava ja no hauria tornat a sentir mai més que des de l'allunyament. Quina altra cosa dirà? Ah?
-----------------
Comentaris
-
Potser una contradicció, però més aviat una veritat[Ofensiu]Bonhomia | 04-11-2011 | Valoració: 10
Hi he vist una erscena de teatre, una protesta, un enginy un pèl enganyós que podria també ser-ho molt, i la meva reflexió sobre el relat no és dramàtica, m'és fins i tot divertida: el teló m'ha fet somriure.
Sergi
l´Autor
42 Relats
66 Comentaris
37808 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Mon padrí, abans de deixar aquest món, va voler batejar-me Onofre per les qualitats morals i l'estima que professava al venerat sant anacoreta del desert . Deia el padrí d'en Sant Onofre que, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, en fugí per fer vida eremítica. Vivia tant sols dels fruits d'una sola palmera. Segons una tradició era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia de la que sortí il·lès. Una altra tradició diu que cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el S.S. perquè combregués. I una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat en ser perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.El nom no escollit, els dels meus avantpassats, em ve i prové de les terres de la Baronia d'Entença, des del segle XIV.
Entre el meu nom del segle IV i el meu cognom del segle XIV hi ha un mil·lenari gran buit que el meu esmerç vol omplir.
Últims relats de l'autor
- Incongruencia, cap
- Art i Crítica (crítica de l'art, o l'art de la crítica)
- La proclama natural
- A reculons
- Òrgans glandulosos
- Retencions
- Menús
- No perdis mai la clau
- Parlar per parlar
- Deixem-ho córrer
- Veritat i realitat
- El barber de Cambrils
- El zàping del dia cinc
- Tan cert auguri com efímera promesa
- Ella