Tractat II del Llibre Domna

Crec que se el secret que tota dona posseix, però, que cap home el reconeixerà, encara que siga molt savi.A més a més, si el busques, no el trobaràs, vindrà sol, però has d'estar a l'aguaït.

Per poder entendre-ho millor, us posaré un exemple, imagineu que es la última hora d'escola del divendres a un institut qualsevol, i açi trobem a una noia que es diu Marina, que parla amb Marc, un noi.

Marina conta que, el seu xicot feu una cosa que li va fer empipar-li molt a ella, fins al punt de provocar la discordia.
Allò que feu el nen, era una situació, en la qual, no hi havia equivalencia posible en el cas de les dones.

Bé doncs, això era i no era, un noi anomenat Pol que anava en cotxe, ell s'atura davant de Marina, ella el reconeix ja que tots dos son amics.Aleshores Pol diu:"Marina, has vist, aquest cotxe és nou, vols pujar i fer una volta amb mi?"

El xicot de Marina (que esta amb els seus amics), veu el que esta passant i es dirigeix cap al cotxe i li diu al Pol:"Fot el camp, la meva Marina no s'en anirà amb tu".Pol s'en va, i el noi li diu a Marina:"Per què t'en anaves amb ell?Si hagueres pujat tots haurien pensat que ets una puta, no vull que el tornes a vore".Marina, li replica:"Si uan noia t'ho haguera dit a tu, seria normal oi?Tu no series una puta?".El noi contesta:"Es que jo no soc una dona, és diferent en un noi que en una noia".

El superintel·ligent mascle respon que com que ell és un xic, no seria res roïn quer haguera pujat a un cotxe amb una tia.Des de lluny s'escolta la veu d'un dels amics:"Seria un seductor i un crack, però en el cas d'uan noia canvia, seria una desvergonyida is egur que ella li ficaria les banyes al pobre novio".

Marina s'enfada moltíssim, no parla amb el seu novia en una bona temporada.El noi no volia que "la seva Marina" estigués cabrejada, no entenia per què s'havia posat així, i encara pensava que el seu raonament era més lógic, de totes formes ell li demanà perdó a ella, només per dur-se bé.

Marina aconseguí part del seu propósit, que ell demanara perdó,. però en canvi, el paio no veIa el raonament lógic que havia fet ella, que aquesta situació que s'havia plantejat, no canviava per qüestió d'esser dona o home, era igual, i la reacció no havia d'esser possar-se gelós, sino, PENSAR LÓGICAMENT I DEIXAR FER A L'ALTRE,PENSE JO QUE CONFIEM EN LA NOSTRA PARELLA.

Però bé, el ximplet aquest no havia vist la lógica, pròpia i correcta, la lógica DOMNA.