TOTS SOM INFANTS.

Es un poema molt tendra i molt bonic !!!

... veig que respons a comentaris aquí mateix... ehh... que no és un xat ! O be vas al >Forum o al cau del altre relataire ! A menys que hagin canviat les coses i no ho sàpiga. Fa més temps que hi ets!!!

Anna

Un preciós poema reivindicatiu... Cada un fem el que podem i cantants i poetes tenen força , el poble se'ls escolta! Ara els senyors dels diners... es un altre historia !

Ja estic més animada, entenc el que dius, haver començat per Eines de Llibertat, no ha estat una bona idea.

Anna

Moltes felicitats Anna! Una abraçada ben solidària i fins aviat!

aleix

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

És clar que estic més bé amb les teves paraules encoratjadores i plenes d'afecte, són alè d'aire pur i fresc.
El que no acaba de desxifrar aquest llenguatge és el ronyó, que segueix fent-me la punyeta tant de dia com de nit.
Però no pateixis per mi, amb les veles plegades sovint, guerxades altres cops i hissades i inflades pel fort vent de l'amistat, segueixo solcant la immensitat d'aquest mar, sempre amb l'esperança de trobar un far no enderrocat.

Com dius, aquest món està tan ple d'ínjustícies, coses que ens fan bullir la sang, que no tinc cap dret a queixar-me d'un ronyó que és una fàbrica constant de pedres i està avariat...tan sols és un mins gra de sorra el meu dolor físic...

D'altres són molt pitjors...
Gràcies nonna per ser com ets.espero que tant tu com la teva família estigueu bé.
T'envio una immensa abraçadai una ràfega de petons. Anna.

Criatures obligades a convertir-se en homes sense poder gaudir d'una infantesa decent.
I què que les paraules siguin senzilles quan les idees són tan profundes? Mira si m'ha agradat que se'n va directe als meus preferits.
M'agradaria moltíssim saber que estàs més bé, benvolguda Anna.
Rep una abraçada acompanyada de bons desitjos .

Nonna

Un poema senzill i planer però espero que contundent.
Tots nosaltres hem de sentir que tenim el poder de poder canviar el món amb la paraula. No ens poden truncar els somnis...No hem de defallir i seguir insistents cridant i escrivintles injustícies d'aquest món nostre.
En tenim dret iés el nostre deure.

Gràcies antoni per ser un dels que creu en el poder de la paraula i no oblidis que la teva en té molt de poder.
Una forta abraçada escalenca.

Anna , mots per reflexionar , per recordar a aquells que dominen la paraula ,que tenen la força per canviar el mon i intentar millorar-lo .Un poema preciós , combatiu...

Gràcies per participar!

Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

Gràcies de nou!

ARC

Comparteixo totes i cada una de les paraules que trenes en el teu comentari, amic Onatge.
Quantes il.lusions moren assassinades, quants somnis no poden ni néixer, quants infants moren en mans de la fam i de la malaltia per manca de recursos, quan serem conscients de tot plegat...

Si el nostre crit aconseguís alguna cosa...però la veu serà ofegada...

Gràcies Onatge, tot ique el tema és esfereïdor i el poema només seria bo si aconseguís arrencar molts somriures als ulls dels infants desheretats de tot.

Des de la cala, una immensa abraçada amb cor d'infant.

Tots som infants, però hi ha infants més Infants, i massa sovint se’ls roba la riquesa de la innocència i el tresor de la infància... Els assassines les il·lusions, i els “assassins” ho fan sota de molts noms i tapats per mils màscares... Els fan servir de mà d’obra, ni tan sols barata, només “mà”, les seves manetes són esclavitzades en de qualsevol excusa afamada del sistema... Els neguen els aliments, i en cara pitjors els priven dels sentiments que els haurien d’abraçar, donar caliu, vida i esperança. De vegades sento fàstic de pertànyer a l’espècie humana...

Des del far una abraçada d’infant.
onatge