LLÀGRIMES DE ROSADA (Haikús)

Sort que no et vas fes Roca...
I amb un maridatge entre les teves paraules i alguna de meva...

L’aire es fa de seda
i les paraules
com gavines
volen fins la cala.
Ens retrobem
amb el flaire dels lilàs
fins que la lluna
es vesteix el collaret.
Amb les parpelles closes
bressolem somnis.
Cap flor de cirerer
no supera el teu encant.
Amb la primavera
gaudim de la
llibertat del poema,
esdevenim metàfora
a la platja
de les arribades...

Des del far una abraçada.
onatge

tornar-te a veure per aquí, Anna i amb uns haikús tan espectaculars !
Gràcies a tu estic aprenent paraules noves. Em fa molta falta enriquir el meu vocabulari.
Espero que la teva salut hagi millorat molt i ens permeti gaudir, un cop més,
de la teva obra.
Una abraçada molt carinyosa i plena d'admiració.

Nonna