Cercador
Totes aquelles preguntes
Un relat de: Marina Prat Tapiz- Compartir:
Sí tot té una explicació, d´ on hem sortit? Els científics diuen que d´uns gasos que.... es va barrejar i... Sí. Molt bé, molt bé, però d´ on van sortir aquells gasos?
Si diuen que la màgia no existeix, d´ on hem sortit? Per art de màgia van aparèixer els gasos dels científics, no?
Perquè els humans som tan cruels?
Qui ens va fer? Déu? I, si és així, qui va fer Déu? Els humans?, la màgia?
Es pot trobar la felicitat? No s'acaba mai l'infinit?
Existeix la perfecció?
Com és la mort? No te' n recordes de res i prou? O bé tornes a néixer?
Perquè hi ha gent gran que no els agrada els nens petits? Potser es pensen que no son prou llestos, o que cometen massa errors. Ells també van ser petits, potser és perquè no van poder gaudir de la seva infància?
Perquè són tant importants els diners? Si només són un objecte, o no?
Marina Prat Tapiz 12 anys
Comentaris
-
Siii[Ofensiu]hilderoy | 16-04-2006 | Valoració: 10
Moltes vegades m'he fet totes aquestes preguintes i més, i és una mica estrany perquè mai ho podrem arribar a saber, no? però en canvi, segur que hi ha algu que ho sap, qui ho hagi creat. Però mai ho dirà. En fi, penso que de tant en tant va bé fer-se aquestes preguntes, però no t'hi capfiquis gaire perquè segurament només t'escalfaran el cap i t quedaràs amb ganes de saber alguna resposta que és possible que mai no t'arribi.
-
Estem d'acord[Ofensiu]Alícia Gataxica | 03-01-2006 | Valoració: 8
Els grans i els joves no sempre veiem les coses de la mateixa manera... però has pensat què passaria si algun cop ho veiéssim igual??? Els petits seríem grans i els grans seríem petits.
M'ha agradat el teu relat, però penso que has d'intentar no només plantejar preguntes sinó també compartir les teves opcions de resposta. Potser això ens enriquiria a tots. Això no t'ho diu una adulta sinó una "carrossa" total.
l´Autor
14 Relats
20 Comentaris
21661 Lectures
Valoració de l'autor: 9.36
Biografia:
Bé doncs jo vaig néixer a un poblet petit que està al Bages que es diu Santa Maria d'Oló, l'any 93, i als sis anys varem venir a viure a ripoll, fins al dia d'avui.Aqui vaig guanyar un 1r premi d'aqui a ripoll, que es diuen els premis Joan Triadú, i això em va animar i vaig començar escriure desde llavors, que deuria tenir uns...8 anys diria, mes tard vaig tornar a guanyar aquest premi, aquest cop en tercer lloc.
I a 3r d'ESO, desde l'institut varem participar al concurs de relats que organitza cada any la coca-cola, quedant en segon lloc de Catalunya (que com que el concurs era en castellà no he penjat el relat però algun dia el traduire i el penjare) Tot això m'ha anat animant a continuar escribint, i bé, m'he anat defensant com he pogut, així en petit format.
Sempre intento expressar les meves idees i el que penso, intentant fer reflexionar a les cuatre persones que per casualitat em llegeixin, i que pot ser entenguin la meva manera de veure el món. Sempre intento ser original i no enrotllarme gaire, ja que sóc una persona que m'agrada molt anar al grà. És molt possible que això faci que els meus escrits es quedin en idees però bé... només és una aficció que tinc i que m'agrada compartir.
Això és tot diria, esper-ho que us agradin els meus relats qui els llegiu i us agraire totes les propostes i comentaris que em feu per poder millorar.
Gràcies.