Escull, decideix.

Un relat de: Marina Prat Tapiz

Es podia dir que sí, que la Marta es sentía especial i diferent tot i que en el fons sabía que hi havia gent molt més especial que ella.
La Marta es sentia especial al llegir el Petit príncep, despres de veure una bona pel·lícula, despres d'un bon escrit o actuació, quan escoltaba una cançó, o al escoltar, veure sentir o olorar la persona que estimaba.
També es sentia especial quan començaba a rumiar: Rumiaba coses que de segur que molta altre gent ja havia pensat però a ella la feien sentir especial com pensar: quantes persones deuen estar pensant que quants nens néixen ara mateix, o quantes persones estan fent l'amor.
Pot ser que en aquest precis instant s'estigui escribint una cançó que serà un gran èxit o una pel·lícula o algú estigui escribint un gran llibre i ningú n'és conscient. Ni tant sols ella, que ho estaba pensant.

De vegades la Marta pensava massa.
Com quan pensava que el res no existia. Ella sempre deia que el res ja era alguna cosa: res.
Deia que la paraula res no tenía sentit, que no hauría de existir o al menys el seu significat.
I tothom la deixaba per inútil o per boja.

De fet res te sentit: Néixes, créixes i el dia en el que descobreixes que els reis són els pares, començes a descobrir que tot és una gran mentida i que res té sentit.
Començes a adonar-te que els teus pares cometen errors, que et menteixen, que no són perfectes...
Començes a pendre consciència de que ens carreguem el món on vivim, que la gent roba, mata, viola, turtura empresona, pega i maltracta a altre gent quan tu vivies en un món ple de pau i alegria protegit pels teus no tan perfectes pares.
I et vas fent gran, i vas creixent cada cop més i vas descobrint més desgracies, i descobreixes que no tot el que t'havien dit que era dolent és realment dolent i el que era bò és realment bò.
Però no ets l'única que t'has adonat d'això. Hi ha més gent que se'n ha adonat, però una meitat d'aquesta gent està massa enfeinada fent coses inútils o es fan el boig i passen de tot, i l'altre meitat es droga per fugir de la puta realitat de viure per treballar en lloc de treballar per viure.
I un cop descobreixes tot això, la única cosa que et queda és: Fer-te el boig i passar de tot com fa una meitat, o drogar-te com fa l'altre meitat.
La Marta, va decidir fer un tercer grup: no volia ser una persona amb una vida ocupada i passar de tot o simplement no tenir temps per pensar i tampoc volia ser una drogata, tot i que de vegades, fumaba porros, però bé, qui no ha fumat un porro alguna vegada?
Així doncs, la Marta, igual que amb el negre i el blanc se'n fa el gris, va fusionar les dues opcions de fer-se gran.
Era una noia ocupada, però amb el suficient temps lliure com per poder escriure, pintar, cantar, actuar i pensar. I així aportar alguna cosa en aquest món o al menys, a la seva persona.
Perquè en opinió de la Marta, l'art era una manera d'aportar quelcom, d'alliberar-se. Perquè resulta que res té sentit, resulta que encara que fem sentir a una altre persona la persona més especial del món, aquest sentiment desapareixerà tart o d'hora; encara que algú pinti un gran quadre i suposant que que es converteixi en una gran obra d'art en el món i tothom en pugui "gaudir", aquella obra d'art, té sentit per el pintor, i tot el que sentia en fer el quadre, se'n anirà a la tomba amb ell. Com tot.
Les coses que fem tenen sentit mentres vivim, els escrits que llegim, la música que escoltem... segurament ningú llegirà, o escoltarà igual que una altre persona.
La qual cosa feia dubtar a la Marta de si tenía sentit tot el que feia.
Quan es feia aquesta pregunta, entraba en acció una part del primer grup de fer-se gran: passar, no encaparrar-s'hi. La Marta sabia que era una pregunta bastant filosòfica, sense solució, al menys per ella. De fet, de vegades, la Marta pensava que potser sería una gran filòsifa, però treia cincs de filo o sigui que en principi, se suposaba que no tenia massa futur en aquesta branca.
La Marta, sempre havia volgut destacar en alguna branxa de l'art.
Va probar amb el teatre, el cant, la pintura, la música, l'escriptura... I de fet se'n surtia bé en totes, però no s'acababa de decidir, li era impossible decidir una sola cosa, no li agradaba tancar-se en una sola cosa, ella era una mena d'esperit lliure que en moments de la seva vida necessitaba escriure, en altres pintar, actuar, cantar o dibuixar... Tot depenía de l'estat d'ànim o de l'eina que més bé li anava per expresar-se en aquell moment.
Tot i que era una bona opció, això feia que no destaqués en cap en concret i la desició de no decantar-se per una sola branca feia que la gent no entengués la Marta i la prengués com una indecisa que ho deixava tot a mig fer.
Però no era així.
Veureu, un bon metge, sabra una mica de tot, i quan a algú li faci mal el cor nesecitarà unes certes eines, i si li fa mal el peu, en necessitarà unes altres de diferents.
És cert que hi han metges especialitzats en una cosa concreta i en saben molt, però en saben molt de poca cosa.
La Marta s'estimava més saber pos però de moltes coses que a més a més l'emplenaben com a persona.

Tal i com he dit anteriorment, la Marta es sentía especial i única, però tot i que sembli contradictori, molts cops es sentía petita, poca cosa; i com molta i molta altre gent al pensar que no era la única que llegia el Petit príncep i que fós el seu llibre preferit, al llegir escrits d'altre gent que ningú coneix i que són el triple de bons que els seus, alhora de veure que hi ha molta gent que pinta i que de més de la meitat ho fa millor que ella, al veure la grabació del seu concert o actuació i veu que ha comès molts errors, al pensar que mai serà capaç de fer una cançó tan bona com la que escolta, o al veure que s'ha enamorat de la persona equivocada.

Després de llegir això, pot ser que pensis que la Marta és una persona complicada, o pot ser pensses igual que ella i que jo o pot ser penses que tot és una merda o pot ser creus que tot és una xorrada.
En qualsevol cas, si vols seguir el meu conesll: Saps què penso?
Para d'escalfar-te el cap i fes-te un peta!

Comentaris

  • ziar | 10-10-2011

    Increiblement bonissim. No em queden paraules per dir res mes!
    Et felicito noieta! gran cap el teu ;:)

  • M'agrada que t'agradi[Ofensiu]
    Marina Prat Tapiz | 02-04-2011

    Hola Heura!
    M'agrada que t'agradi.
    Gràcies per comentar, i si, si tens qualsevol dubte i et puc ajudar estaré encantada.
    Si vols aquest és el meu correu: marina_10_abril@hotmail.com

    Gràcies de nou!

  • Molt bo[Ofensiu]
    Heura | 31-03-2011 | Valoració: 10

    Simplement m'ha encantat, de fet, acabo d'escriure un relat tractant sobre el mateix, i vec que el teu és mil cops millor, i no és enveja, és admiració.
    Felicitats per aquest relat!

    Si tingués algun dubte sobre com escriure'n un altre sobre el mateix (vui millorar el que he fet) et podria consultar alguna cosa?


    H-

l´Autor

Foto de perfil de Marina Prat Tapiz

Marina Prat Tapiz

14 Relats

20 Comentaris

21593 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Bé doncs jo vaig néixer a un poblet petit que està al Bages que es diu Santa Maria d'Oló, l'any 93, i als sis anys varem venir a viure a ripoll, fins al dia d'avui.
Aqui vaig guanyar un 1r premi d'aqui a ripoll, que es diuen els premis Joan Triadú, i això em va animar i vaig començar escriure desde llavors, que deuria tenir uns...8 anys diria, mes tard vaig tornar a guanyar aquest premi, aquest cop en tercer lloc.
I a 3r d'ESO, desde l'institut varem participar al concurs de relats que organitza cada any la coca-cola, quedant en segon lloc de Catalunya (que com que el concurs era en castellà no he penjat el relat però algun dia el traduire i el penjare) Tot això m'ha anat animant a continuar escribint, i bé, m'he anat defensant com he pogut, així en petit format.
Sempre intento expressar les meves idees i el que penso, intentant fer reflexionar a les cuatre persones que per casualitat em llegeixin, i que pot ser entenguin la meva manera de veure el món. Sempre intento ser original i no enrotllarme gaire, ja que sóc una persona que m'agrada molt anar al grà. És molt possible que això faci que els meus escrits es quedin en idees però bé... només és una aficció que tinc i que m'agrada compartir.

Això és tot diria, esper-ho que us agradin els meus relats qui els llegiu i us agraire totes les propostes i comentaris que em feu per poder millorar.
Gràcies.